ELPOLLTV

Dim26102021

Back Estàs aquí:Inici Esports Albert Rissech. Sense por a obrir gas
Dimecres, 27 Maig 2015 07:51

Albert Rissech. Sense por a obrir gas

Publicat per  Pol Figueras Agustí
Valorar aquest article
(11 Vots)
Albert Rissech. Sense por a obrir gas Pol Figueras Agustí

A Llagostera el futbol està de moda. D’ençà que el tàndem Isabel Tarragó i Oriol Alsina van agafar les rendes de la Unió Esportiva Llagostera, convertint-lo més enllà d’un club regional, situant-lo a la 2a Divisió estatal. Irrefutablement, el futbol és l’esport rei a Llagostera, com ho és a Catalunya i a l’Estat espanyol.

La situació del futbol contrasta amb la dels altres esports a Llagostera. L’estiu del 2014 va desaparèixer el Club Handbol Llagostera, després d’anys de gestes a un nivell realment alt, mentre que el Club Bàsquet Llagostera viu un moment complicat amb un descens constant any rere any de jugadors dels equips base.

Més enllà dels esports col·lectius i federats, a Llagostera també hi ha esports minoritaris gairebé personalitzats. És el cas del motocròs, representat per l’Albert Rissech Sureda, veí de Llagostera i estudiant d’Enginyeria Industrial a la Universitat de Girona, implicat en el teixit associatiu del poble i que manté la passió del motocròs des que li van regalar la seva primera moto als set anys.

Els inicis

El motocròs no és, ni de llarg, un dels esports més populars a Catalunya. Tanmateix, l’arribada del motocròs fou primer a Catalunya, a principis dels anys 50, i després a Espanya, a finals de la dècada del 1950. El motocròs ràpidament va calar a Catalunya, especialment a la Catalunya Central, on al voltant de Manresa i Vic es van construir circuits i es va integrar com una modalitat més a la Federació Catalana de Motociclisme (FCM), que ja existia des del 1944.

A Espanya, el motocròs es va estendre per la Comunitat Valenciana, el País Basc i Castella, i el 1959 la Real Federación Motociclista Española va organitzar la primera edició del Campionat d’Espanya de Motocròs.

La indústria catalana

A mesura que el motocròs s’implantava a Catalunya van sorgir diverses marques de fabricants catalans de motocicletes, que van anar evolucionant els seus models primitius fins a situar-se a l’escenari internacional del sector. Fou el cas de Montesa, que va ser fundada el 1994 fins que va caure en fallida el 1983, sent absorbida per la multinacional japonesa Honda l’any 1986. Bultaco n’és un altre exemple, nascuda el 1958 i que va deixar de fabricar el 1983, tot i que al 2014 l’empresa anuncià el seu retorn i actualment produeix motocicletes elèctriques. En una situació similar es troba OSSA, una societat anònima que fou fabricant de motocicletes entre el 1928 i el 1982, i al 2010 uns empresaris gironins renaixeren el projecte formant la nova empresa OSSA Factory SL. Més endavant va aparèixer l’empresa Gas Gas, fundada el 1985 i que ha entrat recentment en concurs de creditors.

 EL PERFIL

L’Albert va tenir la seva primera moto als set anys. Al seu pare, en Llorenç, sempre li havia agradat el món del motor i, de petit, també havia tingut motos, però mai va arribar a córrer. Com no va poder competir, el somni d’en Llorenç era veure el seu fill córrer. El propi Albert relata que quan va pujar per primer cop a una moto de ben menut, “em va encantar i avui continuo corrent”.

Futbol i motos

L’Albert va començar amb cinc anys a jugar a futbol en els equips base de la Unió Esportiva Llagostera, i la primera moto li van regalar quan tenia set anys. Al principi, la moto només servia d’esbarjo, per anar a fer una volta els diumenges. Als dotze anys va tenir la seva segona moto, amb la qual ja va  començar a fer alguna cursa i es va endinsar en el món de la competició. L’entusiasme per les motos va créixer i cada cop era més complicat compaginar el futbol i les motos, fins que l’Albert es va lesionar el genoll. Llavors va haver de triar entre una disciplina o l’altra i va deixar el futbol, dedicant-se exclusivament al motocròs.

ENTREVISTA

Comporta el motocròs més dificultats que jugar a futbol o a bàsquet?

En el futbol o en el bàsquet tu formes part d’un equip i no cal buscar-te patrocinadors. El motocròs econòmicament és molt més car, necessites buscar gent que t’ajudi perquè sinó és molt difícil córrer i competir. 

Perquè pilotar sense patrocinadors deu ser gairebé impossible?

Si t’ho pots permetre, pots competir. Però, al final, necessites que t’ajudin d’una forma o una altra, sinó ho hauries d’acabar deixant perquè cobrir totes les despeses tu sol és complicat.

És fàcil compaginar una exigent carrera universitària com és Enginyeria Industrial amb els entrenaments i les curses?

Sí, jo com a mínim he pogut. Estic segur que hi hauria gent que no podria i també hi hauria gent que aniria molt sobrada. Jo, per sort, he tirat endavant les dues coses. Sóc conscient, però, que els estudis van primer que el motocròs.

Què t’aporta el motocròs més enllà de l’apartat estrictament competitiu?

Hi ha molt bon ambient, tant a les proves com als entrenaments. A les curses tots som rivals però quan acaba, fora del circuit, tots som amics. És un món on quasi cada cap de setmana coneixes gent nova i fa gràcia quan vas a una cursa i et trobes algú que feia molt de temps que no veies.

Quina sensació tens quan pilotes i estàs a l’aire després d’un salt o aixecant fang?

Adrenalina. Quan fas el primer salt notes un buit a dintre similar a quan estàs en una atracció com el Dragon Khan, en el primer salt tens una sensació que dius “buf”, però després ja t’hi acostumes.

Com t’han afectat les lesions i quina ha estat la més important?

Per sort, de lesió greu només n’he tingut una, que va ser als lligaments. Va ser un moment dur perquè van ser dos anys que no sabien si operar-me o no.

Tenint en compte que les curses sovint són diumenge al matí, com portes totes les nits que no has pogut sortir de festa?

Hi estic acostumat, sé que si vull anar en moto m’he de sacrificar. Puc sortir de festa com a molt els dijous a la nit i sacrificant els entrenaments de divendres. És una cosa que ja tinc assimilat.

Per què el #66?

No ho sé ni jo. A la primera cursa que vaig fer em van donar el número 26, però l’any següent un altre noi més gran que jo ja el va poder triar i es va posar el 26. Jo em vaig posar el 96, però no em va agradar gens i al final va acabar amb el  66, potser perquè el 6 és un número que sempre m’ha agradat.

Quin és el teu pla d’entrenament?

A la setmana faig dos dies gimnàs amb entrenament funcional (treballant amb el teu propi pes i amb les mínimes càrregues). Un o dos dies vaig en bici, unes dues hores, normalment fent sèries. El dimecres o el dijous agafo la moto i dissabte i diumenge entrenar si no tinc cursa. En el cas que hi hagi cursa només entreno entre setmana, el dissabte descanso i diumenge la cursa.

Quins són els principals èxits?

El primer any que vaig començar en moto, que feia enduro, vaig quedar 2n de Catalunya de la meva categoria en 85cc. Un cop al motocròs, en els últims tres anys he estat sempre a les posicions de davant al provincial de motocròs, l’any passat vaig quedar 2n de la categoria Elit de motocròs i 8è del Campionat de Catalunya de Motocròs. Aquest any de moment sóc cinquè en el Campionat de Catalunya i fem algunes proves del Campionat d’Espanya intentant entrar en els punts. 

Participants a la conversa

Deixa els teus comentaris

0
termes i condicions.

FACEBOOK