Els que hem tingut la sort de conèixer-lo podem parlar d’una personalitat exuberant. Era un metge entregat als seus pacients, als què invariablement visitava allà on fossin ingressats, disposat a atendre tothom a tota hora del dia i de la nit, infatigable i interessant conversador, la visita del Dr. Pascual, sovint esdevenia més que la visita d’un bon metge.
Home social, culte, inquiet, sempre amical i actiu, no perdia oportunitat per actuar a favor del Casino, de la promoció de l’esport local o qualsevol esdeveniment cultural. Poeta, i molt més que pintor aficionat, la seva pintura i ceràmica, reflecteix l’ànim d’una personalitat intensa, imaginativa i expressiva . Molt bon amic dels amics i sempre disposat al servei als altres. Com a president del Casino Llagosterenc, va assumir per primer cop la presidència de l’entitat als anys de la transició, en una època gens fàcil. Amb ell l’entitat recuperà el seu nom original de Casino Llagosterenc per comptes de l’imposat pel franquisme, i obrí l’entitat als nous temps, la dona pogué ser per primer cop sòcia del Casino, es va recuperar el carnestoltes i en general va emprendre una activitat notable d’impuls, modernització i reforma i també de continuïtat contribuint de forma molt destacable, a ajudar a l’entitat a ser el que és ara i a arribar al 160 aniversari d’enguany. Amb Pompeio Pascual, en Peio, ens ha deixat un gran metge, una gran persona, amic i gran president del Casino Llagosterenc.
Descansi en pau.
Eduard Galobardes
President del Casino Llagosterenc
Comentaris (7)