Lluny queden els cops de llança al terra i la corneta amb el toc del silenci que marcava el pas de la Processó. Lluny queda l’ambientació de la Passió a l’escenari i les escenes teatralitzades pels carrers i places del nucli antic. Lluny queda en el record el lliurament del Penó i el so dels tambors.
Aquests dies trobo a faltar el so llunyà dels tambors assajant el pas de la Processó. Sons que trencaven el silenci dels capvespres i anunciaven l’arribada de la Setmana Santa a Llagostera. Armats, Manaies i Estaferms han deixat de lluir i desfilar pels carrers del nostre poble. Fa anys que els Manaies de Llagostera pateixen, tot i la força i coratge que els proporciona la vestimenta, una mena de crisi existencial motivada per la manca de gent, que els ha portat fins aquí.
Publicat a
L'ull de poll
Comentaris (1)