Aquests dies trobo a faltar el so llunyà dels tambors assajant el pas de la Processó. Sons que trencaven el silenci dels capvespres i anunciaven l’arribada de la Setmana Santa a Llagostera. Armats, Manaies i Estaferms han deixat de lluir i desfilar pels carrers del nostre poble. Fa anys que els Manaies de Llagostera pateixen, tot i la força i coratge que els proporciona la vestimenta, una mena de crisi existencial motivada per la manca de gent, que els ha portat fins aquí.

Lluny queden els cops de llança al terra i la corneta amb el toc del silenci que marcava el pas de la Processó. Lluny queda l’ambientació de la Passió a l’escenari i les escenes teatralitzades pels carrers i places del nucli antic. Lluny queda en el record el lliurament del Penó i el so dels tambors.

---