Davant d’una situació d’excepcionalitat, gestos excepcionals. El confinament està exterioritzant la vessant més solidària de cada un dels habitants de Llagostera. Borsa de voluntaris i voluntàries amb un gran èxit d’inscrits, el col·lectiu Llagostera en Flor i molta gent del poble confeccionant mascaretes, una donació anònima de 1.000 mascaretes,... Tothom aporta el seu gra de sorra en una tasca solidària que implica a tots els sectors de la societat. Ara és l’hora de donar a conèixer la feina de dos veïns del poble que amb impressores 3D creen, sense parar, material mèdic i de protecció pel personal sanitari, com ara panys de porta i viseres facials.

En David Payès, professor d’infantil i primària a La Salle Palamós i veí de Llagostera, forma part de moviment maker. Tot va començar amb un canal de Telegram que ha anat creixent com l’espuma. Enginyers, inventors, creadors o simplement aficionats a l’electrònica, el disseny i la tecnologia de tots els indrets de l’Estat s’han anat sumant a la iniciativa per produir material sanitari i lluitar, d’aquesta manera, contra el coronavirus. Respiradors, viseres, mascaretes o tiradors de porta són les principals eines que s’estan produint. Cada província té el seu col·lectiu de makers, com a Girona, on el grup de voluntaris CV19 FAB Girona ha activitat a màxima potència totes les impressores 3D al seu abast. Els #coronavirusmakers, tal com se’ls ha batejat, és l’exemple arquetípic de moviment ciutadà cooperatiu i sobirà, en el qual es comparteix l’autoconeixement i es practica el dogma de l’autodidacte, sense dependre de marques ni banderes.

“Quan em vaig assabentar que podíem imprimir material mèdic i de protecció, vaig demanar permís als Mossos per anar a buscar la impressora 3D de l’escola. Aquella mateixa tarda ja començava a imprimir les primeres pantalles protectores”. Així comença la història de les 42 viseres facials i 11 manetes per obrir portes que, fins al moment, ha creat en David. Com una recepta d’aquelles que va fent xup-xup i, de sobte, ja tens el menjar fet, les impressores 3D tenen un funcionament similar. A partir d’un arxiu STL validat pel Servei Català de la Salut, la impressora rep les ordres de quina velocitat i a quina resolució s’ha de crear cada peça i són els filaments els que posen a treballar. A més de la impressora 3D de La Salle Palamós, l’Escola Ardenya de Sant Feliu de Guíxols li ha deixat una altra impressora 3D que li permet, en la mesura del possible, doblar la producció.

Tanmateix, les impressores 3D de les quals disposa en David no poden imprimir les qualitats validades pel Servei Català de la Salut i, per tant, el material que anava imprimint no era homologat i no es podia enviar als hospitals i centres sanitaris. No obstant això, les viseres facials i els tiradors de portes que ha anat creant sí que serveixen pel personal de centres com la Residència Josep Baulida o per la Policia Local o la Brigada Municipal. En els pròxims dies, espera poder-ne fabricar més treballadors exposats a risc, com ara caixers de supermercat o dependents de botigues.

En David no és l’únic veí de Llagostera que està imprimint. L’Adrià Grau, enginyer informàtic, té una impressora 3D amb la qual ha pogut crear, fins ara, 18 obridors de portes i 20 viseres facials per a centres hospitalaris, mentre que de les pantalles protectores d'ús civil avui arribarà a les 22. L’Adrià ens comenta que la seva impressora 3D “està treballant a marxes forçades, però la idea és augmentar la producció una mica, sobretot de material per als hospitals”.

El moviment maker no para. I, a més, fa una crida a la població. Si algun veí de Llagostera té alguna impressora 3D i no la sap fer servir, en David us pot ensenyar com utilitzar-la o, simplement, li podeu deixar perquè ell mateix pugui seguir imprimint material. I en el cas que us faltin filaments, us podeu dirigir al grup de voluntaris CV FAB 19 Girona.