En tot cas, però: a grans crítiques, grans expectatives. Un cop assolida la victòria, era d’esperar que el nou govern mostrés tota l’energia per començar a demostrar els beneficis del canvi. Especialment en tot allò que havien estat crítics i, encara més, en les qüestions més senzilles a curt termini. La meva sorpresa arriba visitant Panedes: tot i haver deixat la informació llesta per a l’arranjament de diversos camins (fruit de queixes veïnals ben justificades), i amb els fons i el compromís del govern per fer-ho, han anat passant les setmanes i els mesos i n’hi ha que continuen igual (o pitjor, és clar).
Llagostera compta amb un terme municipal extens, i això suposa un esforç important a l’hora de mantenir la seva xarxa de camins rurals i forestals (en el cas d’aquests últims, amb la col·laboració mai prou agraïda de l’ADF). El passat mandat, i des del primer any, la partida per a camins de pagès es va augmentar un 50% (de 30.000 euros a 45.000) ─a aquesta cal sumar-hi la d’actuacions anuals de millora amb àrid reciclat, subvencionades. El nostre compromís electoral era tornar-la a augmentar significativament i, ja amb una modificació de crèdit el juliol, possibilitar per aquest mateix any el manteniment amb reg asfàltic dels camins asfaltats (si tardem gaire, pot resultar molt més car).
Si hi ha diners disponibles (i a diferència d’altres qüestions en què la burocràcia pot esdevenir un laberint), l’arranjament d’un camí pot ser molt àgil. L’eficiència de les empreses locals a qui s’encarreguen les tasques i el bon treball de l’àrea d’urbanisme ho faciliten molt. Però com en tantes àrees de l’Ajuntament, les feines i les urgències són moltes, i cal un paper actiu de la regidoria a l’hora de prioritzar-les. En el darrer ple, la regidora va informar que s’havien començat a fer els treballs pendents. Arribem al d’octubre, un mes després i més de 120 dies enllà del canvi de govern, i encara en queda bona part.
Al mateix ple i pel que fa a relació amb els veïnats, vaig preguntar per l’activació del Consell de la Gent de Pagès, que es va deixar llest per a la seva posada en marxa. La resposta de la regidora va ser que les convocatòries no havien funcionat prou i, per tant, apostaven per deixar-ho córrer i pensar altres maneres de relacionar-se amb els veïns, com crear un canal de whatsapp. Cal dir que el Consell no va pas tenir temps de fracassar, perquè no es va ni arribar a constituir: la seva referència era a reunions prèvies per preparar-ne el reglament. Com qualsevol òrgan participatiu, perquè funcioni, cal dotar-lo d’utilitat i interès per a qui es vol que s’hi impliqui. Sens dubte i si s’apostés per la participació veïnal, la gestió de la xarxa de camins seria un gran tema a tractar-hi.
Comentaris