ELPOLLTV

Diu14042024

Back Estàs aquí:Inici L'ull de poll

L'ull de poll

L’Associació Gats 108, que compta amb una desena de persones, entre voluntaris i alimentadors, vol manifestar-se i defensar els gats de carrer que gestiona, sempre tenint en compte la Llei 7/2023 de 28 de març que ens empara, de Protección de los derechos i el bienestar de los animales, que va entrar en vigor el 29 de setembre d’enguany.

Gats 108 gestiona, des de fa 7 anys, una comunitat felina de 45 gats, aproximadament, repartida en 8 o 9 colònies a Llagostera. Des dels inicis demanem al consistori, que es el responsable absolut dels animals domèstics, que elabori un cens de la comunitat felina de Llagostera, i encara no s’hi han posat. Però han externalitzat el servei perquè facin el cens i la coordinació de les colònies, estipulat en un contracte de 3.000€. L’empresa, que te la seu a Olot, ens pregunta quants gats tenim per esterilitzar, quanta gent som... tot ho ha de preguntar.

Dels que gestiona Gats 108, en tenim comptabilitzats uns 30. I ens presenta una llista on «ens autoritza» a esterilitzar-ne 7, amb el veterinari que ens correspon, que es només un, tot i que a Llagostera n’hi ha dos. Prevaricació? I els altres 23? Amb pressupost de l’any vinent, ens diuen.

No cal dir que els gats NO són una acció prioritària per al consistori. Mai NO ho ha sigut. Una vergonya.

I mentrestant, esperant el pressupost de l’any vinent, tornaran a criar exponencialment: 80 més per esterilitzar. I això no s’acabarà mai més. Perquè 7 anys de gestió, per a un Ajuntament responsable, és més que suficient per tenir-ho resolt. I estalviar un munt de diners als ciutadans.

La llei obliga a xipar i registrar sota la titularitat de cada ajuntament, en aquest cas, l’Ajuntament de Llagostera. I tenir un programa de la gestió de les colònies, subscrit i supervisat per un veterinari (programa inexistent), i desparasitar-los. Tot això no es farà pel mateix motiu «no hi ha pressupost». Per tant, els 7 gats esterilitzats haurem de tornar-los a capturar si els volem xipar i desparasitar, per complir amb la llei.

Abans de sortir aprovada aquesta llei estatal BOE A-2023-7936, va sortir una convocatòria de subvencions adreçada als ajuntaments. Gats 108 va avisar els regidors competents que s’hi presentessin, que hi havia mols diners perquè els ajuntaments poguessin complir adequadament. Fa una setmana han sortit les llistes d’admesos i exclosos i l’Ajuntament de Llagostera no hi és. Potser, perquè no s’hi van presentar? Haurien pogut tenir una dotació de 15.000€.

Els voluntaris estem indignats. A part de tenir una minsa subvenció que no ens arriba ni per comprar el menjar de 3 mesos, l’ajuntament ens obliga a tenir una assegurança a tercers. Si estan malalts, els hem de portar a veterinari i la factura l’assumir-la l’associació, i els medicaments, i el manteniment de les colònies: hem de comprar galliners per tenir els petits, o fer-los fer a voluntaris que ens ajuden desinteressadament, i comprar brides, malles d’ocultació, casetes, mantes, material de neteja, sorra, sorrers, lones pels teulats, gàbies, transportins i la gasolina que gastem d’anar d’una colònia a una altra cada dia. Tot pel mòdic preu de 750€ anuals. I ara, a més, si som conseqüents amb la gestió de les colònies, assumir els cost d’alguna esterilització més, les que puguem pagar els voluntaris.

Des del juny estem demanant 4 tanques per obrir una altra colònia. La mateixa resposta sempre. Els gats passaran l’hivern al carrer, i quan plogui també es mullarà el menjar que paguem nosaltres.

Ara tenim la certesa que no saben gestionar i no els interessa aprendre’n. Massa orgull els envolta. Som voluntaris, mà d’obra gratuïta i tot i així, no ens tenen en compte ni a l’hora de situar-nos en les fires del poble. El lloc de menys pas, on la gent no passa, al costat dels fums de xurros i castanyes. Potser se n’avergonyeixen? Els reportatges fotogràfics de l’endemà ho testifiquen. Les autoritats fotografiades amb els prohoms del territori a la part alta del poble, on hi ha el nucli de la fira.

Haurien de tenir present que, de tota la feina que fem, se’n beneficia el poble sencer.

Potser haurem de provar de no queixar-nos més i agafar tots els gats i deixar-los a la Sala de Plens del consistori. S’ho mereixerien.

En campanya electoral vam sentir diversos cops com Junts acusava el govern d’ERC i la CUP-Alternativa de, literalment, tenir abandonada la gent de pagès. La crítica es concretava en un suposat mal manteniment dels camins i una falta de comunicació amb els veïns. Com a exregidor de l’àrea (encara que només els últims sis mesos), veí de pagès i, en última instància, coneixedor de la feina feta, em va semblar prou agosarat.

En tot cas, però: a grans crítiques, grans expectatives. Un cop assolida la victòria, era d’esperar que el nou govern mostrés tota l’energia per començar a demostrar els beneficis del canvi. Especialment en tot allò que havien estat crítics i, encara més, en les qüestions més senzilles a curt termini. La meva sorpresa arriba visitant Panedes: tot i haver deixat la informació llesta per a l’arranjament de diversos camins (fruit de queixes veïnals ben justificades), i amb els fons i el compromís del govern per fer-ho, han anat passant les setmanes i els mesos i n’hi ha que continuen igual (o pitjor, és clar).

Llagostera compta amb un terme municipal extens, i això suposa un esforç important a l’hora de mantenir la seva xarxa de camins rurals i forestals (en el cas d’aquests últims, amb la col·laboració mai prou agraïda de l’ADF). El passat mandat, i des del primer any, la partida per a camins de pagès es va augmentar un 50% (de 30.000 euros a 45.000) ─a aquesta cal sumar-hi la d’actuacions anuals de millora amb àrid reciclat, subvencionades. El nostre compromís electoral era tornar-la a augmentar significativament i, ja amb una modificació de crèdit el juliol, possibilitar per aquest mateix any el manteniment amb reg asfàltic dels camins asfaltats (si tardem gaire, pot resultar molt més car).

Si hi ha diners disponibles (i a diferència d’altres qüestions en què la burocràcia pot esdevenir un laberint), l’arranjament d’un camí pot ser molt àgil. L’eficiència de les empreses locals a qui s’encarreguen les tasques i el bon treball de l’àrea d’urbanisme ho faciliten molt. Però com en tantes àrees de l’Ajuntament, les feines i les urgències són moltes, i cal un paper actiu de la regidoria a l’hora de prioritzar-les. En el darrer ple, la regidora va informar que s’havien començat a fer els treballs pendents. Arribem al d’octubre, un mes després i més de 120 dies enllà del canvi de govern, i encara en queda bona part.

Al mateix ple i pel que fa a relació amb els veïnats, vaig preguntar per l’activació del Consell de la Gent de Pagès, que es va deixar llest per a la seva posada en marxa. La resposta de la regidora va ser que les convocatòries no havien funcionat prou i, per tant, apostaven per deixar-ho córrer i pensar altres maneres de relacionar-se amb els veïns, com crear un canal de whatsapp. Cal dir que el Consell no va pas tenir temps de fracassar, perquè no es va ni arribar a constituir: la seva referència era a reunions prèvies per preparar-ne el reglament. Com qualsevol òrgan participatiu, perquè funcioni, cal dotar-lo d’utilitat i interès per a qui es vol que s’hi impliqui. Sens dubte i si s’apostés per la participació veïnal, la gestió de la xarxa de camins seria un gran tema a tractar-hi.


Dijous, 25 Maig 2023 10:00

Recta final de la campanya electoral

Publicat per

Amb el debat d’alcaldables, organitzat per Llagostera Ràdio, arribem a la recta final de la campanya electoral. Els quatre candidats que opten a l’alcaldia de Llagostera, Narcís Llinàs (Junts per Llagostera), Eduard Diaz (ERC), Jordi Casas ( CUP-Alternativa per Llagostera) i Àlex Maqueda (PSC) van tenir ocasió d’exposar les seves propostes programàtiques dividides per blocs temàtics sense massa novetats ni cap sorpresa, almenys pels que prèviament s’hagin entretingut a llegir els programes electorals o hagin assistit en els actes organitzats durant la campanya.

Ramon de Arriba, va poder conduir el debat sense necessitat de cridar a l’ordre a ningú on els candidats van respectar les formes en tot moment i els temps d’intervenció davant d’un Teatre Casino Llagosterenc ple a vessar. Tres hores de debat on realment hi va haver poc debat entès com a disputa o diàleg entre contrincants polítics a qui potser s’ha fet massa llarg. Personalment m’esperava un debat amb més càrrega política tot i que també s’han viscut alguns moments estel·lars acompanyats d’aplaudiments per part del públic.

Deixant de banda les habilitats persuasives de cada un dels candidats tot fa pensar que el proper ajuntament estarà configurat sense majoria absoluta amb la necessitat de pactes, estables o puntuals, que permetin governar i tirar el poble endavant. En aquest sentit la CUP-Alternativa i ERC han reafirmat el seu compromís de no pactar amb el PSC, i JUNTS i el PSC han deixat la porta oberta a tothom, sense excloure cap opció. Sigui com sigui el resultat està en mans dels 6245 llagosterencs cridats a les urnes aquest diumenge 28 de maig. Molta sort a tots i que hi guanyi Llagostera.

Podeu recuperar el debat des d'aquí.


Gats 108 va néixer perquè un grup de persones alimentàvem gats de carrer, els esterilitzàvem i tot sortia de la nostra butxaca. Al principi, sense cap ajuda de l’Ajuntament. El 4t any, 2 € diaris per: alimentació, mantenir colònies i veterinaris per tenir-los en bones condicions sanitàries, objectiu de l’associació. Gats amb cama trencada, ull penjant, atropellament, segons el regidor, “selecció natural”. Ara, com a novetat, ens demanen una assegurança a tercers si volem rebre subvenció o participar a les quatre fires de Llagostera. En comptes d’escoltar els suggeriments que fem sovint de fer campanyes d’esterilització, sensibilitzar la població sobre tinença d’animals, control sanitari, educació bàsica a les escoles, l’Ajuntament ens anuncia que ha signat un conveni amb una fundació que gestionarà el tema dels gats, és a dir, n’externalitza la gestió, per la qual cosa rebran uns estipendis que quadrupliquen l’ajuda que rep Gats 108. Segons la llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la gestió és competència exclusiva dels ajuntaments. Som voluntàries, dones (tan lloades el 8 de març), dediquem de 3 a 4 hores diàries a controlar les 7 colònies i 4 nuclis naturals que tenim. La presidenta, algunes més. Festius inclosos i hores intempestives en cas d’urgència. És paradoxal que la fundació ens demani les dades que necessita: gats alimentats, nombre a cada colònia, quantes colònies, mascles i femelles, esterilitzats... Home! Hi ha negocis que neixen de la perícia humana. Llegiu bé els programes electorals per demanar-nos el vot.

Presidenta de l’Associació Gats 108 de Llagostera.


Aquests són el ingredients que ens han fet gaudir cada un dels 100km de pujades i baixades de la Costa Brava i les Gavarres que hem completat tot l'equip de La Palestra Spritz.

La Lara, la Júlia, la Sandra, la Mita, en Marc, l'Adrià, en Robert, en Tarinas i en Mir érem els que caminàvem. L'Anna Ramírez, l'Anna Plà, En Guillem, l'Olga, la Pat i en Sergi ens han acompanyat durant mesos; i tots els col·laboradors del nostre equip que han fet possible que sortíssim a participar. Una bona família. Quina sort, la nostra.

L'organització ha estat, com sempre, excel·lent en tot.

L'Oncotrail 2022 ha sigut una gran aventura de molts mesos, la qual vam culminar aquest passat cap de setmana amb un dia d'aquells que durarà anys.

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!

La Palestra Spritz

Dimecres, 24 Novembre 2021 07:26

‘Homes de fum’

Publicat per

El periodista Joan Ventura, dedica la seva columna d'aquesta setmana a El Punt Avui als ‘Homes de fum’, del documental d’Antoni Martí, projectat aquest diumenge al Teatre Casino Llagosterenc.

Per Ventura veure en Lluís Ribas, carboner de Sant Gregori, damunt la pila, afegint llenya i tapant forats, amb el cigarret fumejant a la boca i envoltat de fum és una imatge molt potent.

Podeu llegir-la aquí.


Dimarts, 27 Juliol 2021 09:24

“Linde, el socialitzador”

Publicat per

La periodista Tura Soler ha dedicat el seu article d’opinió d’aquesta setmana a El Punt Avui al sergent Joan Linde, que es va jubilar recentment. La periodista ressalta les bondats de Linde, del que destaca que “aconseguia, ni que fos per unes hores, fer cohabitar en bona harmonia tots els uniformes”. El podeu llegir en el següent enllaç.

El sergent Joan Linde es va jubilar setmanes enrere després de 37 anys i mig al servei de Llagostera. Podeu llegir la carta de comiat que va signar des d’aquí.


Sembla ser que la història futbolística a Llagostera té els seus inicis al 1920, tot i que la creació de l’actual Unió Esportiva Llagostera no va ser fins l’any 1940, degut a la desaparició dels anteriors equips amb la Guerra Civil.

Des de llavors, la UE Llagostera sempre ha tingut un nom en el món del futbol i, en els últims anys, ha agafat revolada gràcies a l’esforç d’un seguit de persones liderades pel duet Alsina- Tarragó.

Sens dubte, el futbol, així com altres esports de grup, a més de contribuir en el desenvolupament de qui ho practica, genera beneficis en l’àmbit social potenciant els valors de responsabilitat personal i col·lectiva.

Crec que puc dir, en nom meu i en el de molta altra gent , que els èxits de la UE Llagostera ens van fer viure una època daurada a moltes famílies. Als amants del futbol, sobretot, que ho van disfrutar moltíssim, i a la resta, que menys aficionats o gens al futbol, van poder gaudir d’un sentit de pertinença i oportunitats que mai haurien imaginat.

Vull afegir, que tot i que la UE Llagostera segurament, des del seus inicis, havia estat un gran club, sobretot per la dedicació i implicació desinteressada de moltes persones del poble, no va ser fins a l’entrada de la família Alsina-Tarragó a la gestió d’aquest que va permetre tenir un equip a altes categories del futbol professional i eixamplar la base amb gairebé mig miler de nens, nenes i joves participant de les activitats setmanals del futbol base.

El nom de Llagostera va viatjar per tot el territori nacional i feia certa gràcia quan, per altres temes no relacionats amb el món del futbol, parlaves amb gent d’altres comunitats i coneixien el nostre poble pel futbol. Certament, publicitat a cost zero, difícil de trobar....

És per tot aquest context, que és inconcebible que, en tots aquests anys, no s’hagi considerat el futbol a Llagostera com a generador d’oportunitats i no s’hagi donat a la UE Llagostera la importància que mereixia. És inconcebible que, es fomenti la creació d’un segon club, fomentant la competició i no la cooperació, tot i no disposar d’instal·lacions esportives suficients i adequades. Sovint la gent es pregunta si els actuals lavabos del camp de futbol destinats al públic en general són encara els de 1920...

No sé si l’actual equip de govern farà algun pas per intentar retenir la UE Llagostera i tots els beneficis que això comporta al municipi: 40-50 llocs de treball fixes, múltiples oportunitats per a les famílies del territori per a la pràctica del futbol, 300 famílies que passen les tardes a Llagostera esperant els seus fills i filles que estan entrenant al camp municipal i aprofitant per comprar als diferents establiments, prendre un cafè o un refresc, .... multitud d’equips que venen de fora els caps de setmana, amb aficionats que han d’esmorzar, dinar....

Si no és així, Isabel i Oriol, us desitjo molta sort en el vostre nou camí i us dono les gràcies per tot el que vosaltres i la gran família de la UE Llagostera ha aportat a la meva família i a tantes altres.

Gemma Bou


Ja torna a ser Nadal, que ràpid passa el temps... Encara sort que aquest any ja s'acaba, pensareu molts. Els anys passen, i aquest també ha passat. Ara que s'acosta Nadal i fi d'any, moment de reflexionar, de repassar el que hem viscut durant aquest 2020, que no trobaríem prou adjectius per descriure'l. Ha estat un any d'emocions, de sentiments trobats; incertesa, improvisació, frustració, adaptació, impotència, companyonia, humanitat, empatia, resiliència... Aquest Nadal serà diferent, segurament no podrem gaudir de tantes trobades o, almenys, no tan multitudinàries, i per tant, tindrem més temps i no tant menjar que pair. Doncs, podem aprofitar per digerir tot el que hem viscut aquest darrer any. Assimilar tot el que hem sentit, de sentiment, compartir-ho amb els éssers estimats amb qui ens reunirem aquests dies. Parlar-ho ens pot ajudar a tancar el 2020 de la millora manera i encarar el nou any amb una actitud renovada. Ja que segurament tocarà seguir amb el mateix coratge que fins ara.

Sabem que seran unes festes d'emocions trobades, d'això ja en comencem a ser experts. Alguns han traspassat, alguns viuen lluny... Podem imaginar que de ben segur serà un Nadal diferent. Ens pot ajudar pensar que ens uneixen vincles, lligams afectius que tenim amb les persones que estimem, i que a pesar de la distància física que ens separa, seguim units. Aquests dies podem fer-nos més presents, no calen presents, només recordar-nos, mostrar als que estimem que els pensem, que hi som. Ara hi ha mitjans tecnològics per comunicar-nos, d'això també en comencem a ser experts, podem utilitzar-los aquests dies per sentir-nos més a prop. O perquè no, és bon moment per reprendre l'enviada de postals de Nadal. Tot detall pot ser positiu si l'objectiu és evidenciar el llaç que ens uneix. Ara bé, fa dies que penses que aquest Nadal no tens res a celebrar o, que no saps com ho faràs quan us trobeu amb la família ara que ell/a ja no hi és. El primer que has de tenir clar és que tens dret a decidir què vols i què no vols fer, a respectar la teva pròpia necessitat i el teu ritme. Pots explicar als altres aquesta necessitat i podeu arribar a un consens en que tots us hi sentiu còmodes. Pensa que tots esteu vivint la pèrdua, encara que cadascú d'una manera diferent. Decidiu el que decidiu finalment, respecte a com passar aquestes festes tan diferents per vosaltres, pot ajudar-vos trobar un espai físic (per exemple, una fotografia, una espelma, un petit altar...) o un moment (per exemple, una pregària, un brindis...) on fer present i recordar a la persona estimada que ja no hi és. De ben segur que us emocionareu, és normal, són dies especials.

Per últim, no voldríem distreure'ns del que a nosaltres ens compromet cada dia, les persones amb malalties cròniques, a qui acompanyem com a Equip Psicològic d'Atenció a la Cronicitat. Doncs, aquests dies no hem d'oblidar-nos de seguir cuidant a les persones que pateixen alguna malaltia, com hem fet el darrer any. Quan ens hi relacionem, hem de procurar tenir cura, recordant que moltes d'elles són persones vulnerables davant la Covid-19. Tot i això, no ha d'impedir que tinguem mostres d'afecte, fent palesa l'estima d'altres formes: gestos, mirades, paraules... Amb tot, desitgem que gaudiu d'unes bones festes!

Lídia Portet Vidal, psicòloga de l'Equip Psicològic d'Atenció a la Cronicitat de l'ABS de Cassà de la Selva


Dimarts, 25 Agost 2020 08:11

El CAP de Llagostera

Publicat per

Fa pocs anys vaig escriure en aquest informatiu una carta, donant les gràcies a tot l’equip tant mèdic com administratiu del CAP de Llagostera. El tracte humà i professional va ser excel·lent.

Avui torno a escriure per tot el contrari. Tenim un CAP a Llagostera que serveix de ben poc. Mala atenció, poc servei i poca professionalitat.

Només atenen telefònicament. Com es pot valorar l’estat del pacient per telèfon?. I la importància que diuen de la relació personal entre metge-malalt?. I la psicologia que diuen que els metges tenen parlant personalment amb el pacient?. A més, t’han de trucar ells, sense saber si és el moment oportú per parlar dels teus problemes mèdics personals.

Realment sembla que estiguem en un país tercermundista. Ens posen d’excusa la Covid-19 per a no fer visites presencials. Amb bona voluntat i ganes de fer la feina ben feta, es pot fer de tot.

Es fan concerts, visites a museus, obren els bars i restaurants, es pot fer esport, es pot anar a comprar, al banc, i com és que no es pot anar al CAP, que és un servei de primera necessitat?. Hem d’anar sempre d’urgències a l’hospital Santa Caterina, a Girona, que allà sí que t’atenen, amb el trasbals que pot representar el desplaçament?

Col·lapsarem el serveis d’urgències de l’hospital.

Per altra banda, se que hi ha CAPs que funcionen amb força normalitat, sempre amb cita prèvia com ja era abans. Paguem els impostos perquè tot funcioni correctament.

Només em queda resar a Déu Nostre Senyor perquè no emmalalteixi. Llagostera “is different”?

Neus Rodés Pou


Pàgina 1 de 4