ELPOLLTV

Junts per Llagostera ha celebrat aquest diumenge una nova edició de la seva tradicional arrossada popular, que ha tingut lloc a les instal·lacions del Casal i ha reunit militants, simpatitzants, veïns i col·laboradors de la formació.

La trobada ha servit per compartir una jornada de germanor al voltant de la taula, en un ambient distès de conversa i retrobament. L’acte ha comptat també amb la presència de diversos representants del partit, entre ells la presidenta de Junts a la vegueria de Girona, Maria Àngels Planas.

Des de Junts per Llagostera han agraït la col·laboració del Casal, que ha permès estrenar el nou cobert, així com la tasca dels cuiners Josep i Robert Montiel, Jose Serrano i Adrià Pico, encarregats de preparar l’arròs.

La nova marca vol reforçar la promoció turística del poble posant en valor la natura, el patrimoni, el comerç local i la identitat llagosterenca

Llagostera ha presentat aquest migdia, al parc de l’Estació, la seva nova imatge promocional, una marca creada amb l’objectiu de reforçar la projecció del municipi i donar a conèixer tot allò que el fa singular. La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde, Narcís Llinàs, la regidora de Promoció Econòmica, Pilar Argelina i de la tècnica de l’àrea de de Promoció Econòmica i Turisme, Elena Gordillo.

La nova identitat, “Viu Llagostera” neix amb la voluntat de convertir-se en una eina de comunicació i promoció del municipi, complementària a l’escut municipal, que continuarà sent el símbol institucional i oficial. Tal com ha destacat l’alcalde, la nova imatge està pensada per “explicar Llagostera al món” i fer més visible tot el que el poble pot oferir.

El nou logotip recull diversos elements vinculats amb l’essència del municipi: la doble ela característica del nom de Llagostera, el sentiment de pertinença, el caràcter acollidor de la seva gent i la importància dels camins, rutes i itineraris que connecten natura, patrimoni i qualitat de vida. El color escollit busca transmetre dinamisme, energia i la mirada de futur d’un municipi actiu.

Des de l’àrea de Promoció Econòmica i Turisme, Pilar Argelina ha remarcat que aquesta nova etapa respon a la voluntat de definir millor què és Llagostera, quins valors representa i com es vol donar a conèixer. La marca aposta per un model de turisme sostenible, respectuós i de qualitat, vinculat als boscos, els espais naturals, les rutes verdes i el patrimoni local.

La nova imatge també vol reivindicar una manera de viure basada en la tranquil·litat, el benestar, la proximitat i el respecte per l’entorn, posant en valor el paisatge, les persones, les entitats i les empreses que formen part del municipi.

A l’acte hi ha assistit també regidors de l’equip de govern i oposició, el president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, Albert Sibils, el conseller comarcal de Turisme, Robert Mundet, i el diputat del grup parlamentari del PSC, Francesc Jesús Becerra.

La presentació ha finalitzat amb l’actuació musical del grup Lakkos i un tast de productes de proximitat amb botifarra pinyonera de Llagostera, formatges de Mas Borni i vins de l’Alt Empordà.

L'Ajuntament de Llagostera (Gironès) ha retirat les funcions a un policia local després de tenir una enganxada amb un creador de contingut a les xarxes socials i accedir, presumptament, a una base de dades per saber el número de telèfon i contactar-hi. Els fets van succeir la setmana passada quan el policia va respondre a un contingut que va penjar el compte 'El Gran Preicano', que es dedica a trobar presumptes pederastes a través d'Instagram. Un cop els localitza, habitualment al carrer, els acusa de pederàstia i els bufeteja. En un d'aquests continguts, el policia va respondre dient "pringat" a l'instagramer i assegurant que no tenia "pilotes" per pegar-se amb ell. Això va fer que l'Instagramer l'acusés d'"amic de la pederàstia".

Posteriorment, l'influenciador va penjar un altre vídeo a la xarxa social on reproduïa una trucada amb el policia, just en el moment en el qual aquest estava interposant una denúncia contra ell als Mossos d'Esquadra, per haver-lo etiquetat com a pederasta o amic dels pederastes. A l'inici de la publicació, l'instagramer assegura que té el telèfon del policia perquè l'agent va contactar amb ell prèviament. Això va fer sospitar el creador de contingut que el policia es va valdre de la seva professió per accedir al número, ja que "només es pot aconseguir en una comissaria o en un jutjat".

En el vídeo penjat per l'instagramer s'inicia una conversa amb insults creuats en la qual acaba intervenint també un acompanyant de l'agent. En aquesta discussió, l'influenciador torna a advertir diverses vegades que l'agent s'ha aprofitat de la seva professió per poder trobar el seu telèfon i contactar-hi i reclama explicacions.

Ha estat això, precisament, el què ha portat l'Ajuntament de Llagostera a prendre la decisió d'obrir un expedient contra l'agent i retirar-li les funcions com a policia.

Sense context

En una publicació a les seves xarxes socials, el policia va explicar la seva reacció al comentari inicial que va deixar a l'influenciador que va generar el conflicte. A l'escrit, l'agent deixa clar que no tenia el context de la publicació, on es veia l'instagramer bufetejant un home que hauria mostrat interès amb una menor. El policia assegura que ell només va veure com "una persona de complexió forta n'agredia una altra d'edat avançada" i va deixar el comentari, que va servir a l'instagramer per acusar-lo a ell també de pederàstia. "Darrere de les fotos i publicacions de les que heu estat espectadors hi ha una persona i una família que en cap cas ens posicionem en favor de la pederàstia ni de qualsevol tipus d'abús a ningú", assenyala el comunicat. Val a dir que la denúncia de l'influenciador -que té 393.000 seguidors- ha provocat multitud de reaccions a les xarxes socials de l'Ajuntament de Llagostera en contra del policia.

L’Ajuntament de Llagostera va aprovar en el Ple ordinari del mes de maig una moció per manifestar el suport explícit del consistori a les reivindicacions del Cos de Bombers Voluntaris i per reconèixer públicament la seva tasca essencial en la seguretat del municipi i del territori.

L’acord inclou instar el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya a reconèixer drets laborals bàsics al cos de Bombers Voluntaris, garantir-los una cobertura efectiva de seguretat social i sanitària, implementar protocols i un reconeixement real en matèria de prevenció de riscos laborals, revisar el model retributiu actual adequant-lo a la responsabilitat i al risc assumits, i obrir una mesa de negociació amb representants del col·lectiu per establir un nou marc estable, digne i amb garanties. El Ple també exigeix un calendari concret de reformes que posi fi a la situació de precarietat estructural que pateixen els Bombers Voluntaris, i acorda traslladar aquests punts al Departament d’Interior, al Parlament de Catalunya i a les associacions representatives del col·lectiu, així com fer arribar públicament el reconeixement institucional del municipi als Bombers Voluntaris que donen servei al nostre entorn.

Els Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya formen part essencial del sistema públic d’emergències del país. Són bombers integrals, actuen en qualsevol tipus d’emergència i són indispensables per garantir la seguretat del territori, especialment en municipis amb entorn forestal i dispersió geogràfica com Llagostera. Fan les mateixes tasques, assumeixen els mateixos riscos i intervenen en les mateixes situacions crítiques que la resta del cos, però la seva realitat és profundament precària. Tal com denuncien públicament, no tenen reconeguts drets laborals, no cotitzen per la seva feina, no disposen d’una cobertura adequada de seguretat social, no tenen reconeguda la prevenció de riscos laborals, reben una compensació econòmica simbòlica d’aproximadament 10 euros l’hora en intervencions a foc, han de complir un mínim de 650 hores anuals, són activats mitjançant una aplicació mòbil i assumeixen responsabilitats operatives plenes sense les garanties corresponents. Aquesta situació representa una contradicció estructural: una part del sistema públic d’emergències descansa sobre un col·lectiu que no té reconeixement laboral ni garanties bàsiques de protecció.

Un exemple recent que posa de manifest el seu paper imprescindible és l’accident ferroviari a Gelida, a la línia R4, en què va perdre la vida una persona. Els Bombers Voluntaris van ser dels primers efectius a arribar al lloc dels fets i la seva intervenció immediata va ser clau en la gestió de l’emergència, demostrant que no es tracta d’un suport secundari, sinó d’un servei operatiu real que actua en primera línia. En un context d’emergència climàtica, amb un increment sostingut del risc d’incendis forestals i episodis meteorològics extrems, no es pot sostenir un model que depengui de la vocació mentre es nega el reconeixement. La seguretat pública no pot basar-se en la precarietat.

La moció es va aprovar amb els vots favorables de Junts, ERC, CUP-Alternativa i l’abstenció del PSC.