ELPOLLTV

Dil09122024

Back Estàs aquí:Inici Notices

Notícies

Els plans de dades mòbils il·limitades s'han tornat molt populars, oferint la tranquil·litat de navegar sense restriccions. No obstant això, sovint inclouen condicions, com un límit de consum (al voltant dels 400 GB) o la clàusula d'ús raonable.

Quan convé una tarifa il·limitada?

Si el teu consum mensual supera els 400 GB, o necessites dades de forma intensiva en moments puntuals, una tarifa il·limitada pot ser una bona opció.

Però, si el teu consum habitual és de 10 GB o menys , una tarifa il·limitada podria no ser la millor opció.

Paga pel que utilitzes:

Les tarifes amb gigabytes limitats solen ser més econòmiques, i pots ajustar-les al teu consum real.

Tingues en compte:

Consum real: Analitza el teu consum de dades dels últims mesos per saber si realment necessites una tarifa il·limitada.

Cobertura: Comprova la cobertura de l'operadora a la teva zona.

Permanència: Les tarifes il·limitades solen tenir permanència, assegura't de les condicions abans de contractar-la.

Velocitat: Algunes tarifes il·limitades redueixen la velocitat un cop superat cert límit de dades.

En resum:

Les tarifes de dades il·limitades ofereixen comoditat, però no sempre són la millor opció. Valora el teu consum real i compara preus abans de contractar-ne una. Si vols veure el teu consum de dades mensual pots revisar-ho al teu mòbil a través de connexions / xarxes mòbils / Ús de dades.

Recorda: No paguis pel que no utilitzes! Vine a Informàtica Llagostera i t’assessorarem.

Dani Cornellà, diputat i candidat de la formació independentista per Girona, ha reivindicat una major protecció de l’espai natural i s’ha reafirmat en la defensa que el Govern es faci responsable dels costos de postclausura de l’abocador

El diputat i candidat cupaire per Comarques Gironines s’ha trobat avui amb Enric Ramionet (exregidor de govern de la CUP-Alternativa per Llagostera) i Jordi Casas (actual regidor a l’oposició i diputat provincial) a les proximitats del problemàtic abocador de Solius, tancat a nous abocaments l’inici de l’any passat a causa de sentències judicials successives. Aquesta infraestructura, al mig del massís de Cadiretes (al límit del terme de Llagostera amb Santa Cristina d’Aro) i que va començar a utilitzar-se com a abocador per part de dos ajuntaments de la costa, ha acumulat durant dècades els residus de multitud de municipis gironins. Avui, més d’un any després del tancament, l’assumpció els costos de postclausura (d’uns 30 milions d’euros en 30 anys) continua generant controvèrsia: els ajuntaments del consorci responsable defensen que els ha d’assumir el Govern, mentre aquest en fa responsable el consorci (la meitat del qual el conforma l’Agència Catalana de Residus).

“En entrar al govern, no vam poder fer més que ordenar al màxim la situació heretada, amb deficiències greus i cròniques, com l’abocament de lixiviats a la capçalera del riu Ridaura. I un cop es va ordenar el tancament, gestionar la situació el millor possible”, explica Ramionet. “Tot i que la gestió de l’abocador, amb el segell destacat de CiU, no havia estat correcta, no es pot responsabilitzar un poble com Llagostera d’haver tingut una infraestructura que no vol ningú i que el poble no va triar mai”, afegeix. Cornellà ha expressat que la planificació i gestió dels residus és una qüestió de país que necessita canvis profunds i el Govern se n’ha de fer càrrec, també assumint aquests costos. “De fet, som l’única formació que ha defensat el mateix a tot arreu: al municipi, als consells comarcals, a la Diputació i al Parlament”, ha afegit.

Però Solius no és l’única ferida de Cadiretes, un massís litoral amb zona PEIN però envoltat d’una considerable pressió humana, que destaca per la seva alta i vulnerable biodiversitat però que des de 2019 no compta amb cap ens gestor. En aquest sentit, els cupaires defensen que aquesta sigui assumida pel Consorci de les Gavarres, amb què té continuïtat geogràfica. “El mandat passat vam fer-los una petició formal, que va ser corresposta amb un informe d’ampliació del Consorci a què el Govern havia de donar el vistiplau. Davant del seu silenci, hem proposat al ple municipal un nou posicionament per insistir la Generalitat que doni resposta i es comprometi, també amb recursos, amb la protecció de Cadiretes”, ha apuntat Casas.

Divendres, 26 abril 2024 08:39

Estafa telefònica

Publicat per

S'ha detectat una estafa telefònica des del número 600 05 93 71, reclamant el pagament d'impostos municipals.

Recordeu, a Llagostera només es contacta amb els ciutadans i ciutadanes des dels correus Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ,">Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. , Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.  o per WhatsApp, des del número 645 89 69 94.

Si rebeu una trucada del 600 05 93 71 reclamant-vos el pagament d'impostos municipals, no piqueu, ja que es tracta d'una estafa. 

Compartiu-ho. 

 

Dimecres, 24 abril 2024 21:53

Winestorming al Casino Llagosterenc

Publicat per
Diumenge 28 d'abril a les 12h vine a decidir alguns vins per la carta del Casino amb l'ajuda d'una cata de vins blancs i negres a càrrec de la sommelier Lorna Charlton.

Per reservar plaça enviar e-mail a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Preu: socis 15€ / 18€ no socis

Dimarts, 23 abril 2024 17:54

Brillant Sant Jordi a Llagostera

Publicat per

Llagostera ha viscut un dels millors Sants Jordis que es recorden. Ja al matí a primera hora la plaça Catalunya i el Teatre Casino Llagosterenc s’ha omplert d’activitats, tallers i espectacles adreçats als alumnes dels centres educatius del municipi. Durant tot el dia s’han pogut comprar roses i llibres i gaudir d’un ambient festiu. Enguany, tot i les temperatures més baixes per l’època, la meteorologia ha permès celebrar totes les activitats. A la tarda s’han donat a conèixer els guanyadors del XXIX Concurs Literari Sant Jordi (categories infantils), del XXIII Concurs de punts de llibre i de l’Endevina’l, impulsat pel Consorci de Normalització Lingüística amb la col·laboració de la Unió de Botiguers. Podeu consultar els guanyadors i veure els treballs premiats a www.llagostera.cat.

Els autors locals, Enric Ramionet i Josep M. Codina han estat signant els seus llibres.

Dilluns, 22 abril 2024 07:25

Celebració dels 40 anys de Llagostera Ràdio

Publicat per
Aquest diumenge, Llagostera Ràdio ha celebrat els seus 40 anys en antena.

La celebració ha comptat amb una botifarrada popular i amb les actuacions musicals en directe de diversos grups locals. Sotrac, Benisfri i My Start han ofert al públic un repertori variat. El DJ Albert Coll va tancar la programació amb una selecció de temes musicals.

“Conflicte, viòlencia, justícia. Llagostera del segle XV” és el títol del llibre de Lluís Sales Favà, guanyador de la IX Beca Esteve Fa que l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llagostera convoca amb l’objectiu de promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric del municipi i el seu entorn.

La presentació ha tingut lloc aquest dissabte al vespre a càrrec de l’historiador Elvis Mallorquí i de l’autor acompanyats per l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, a la sala Can Roure.

El llibre pren el conflicte i la violència com a objectes d'estudi. A partir de documentació produïda a la vila de Llagostera, l'autor descriu les causes, els actors implicats i les formes de resolució de les disputes que van tenir lloc al municipi a les darreries del segle XV.

El llibre s'interessa per la forma en què el llinatge nobiliari dels Cruïlles assumí el domini de Llagostera. L'estudi també aborda les condicions de vida de la comunitat d’aquella època i les diferències socials, que en alguns casos eren motiu de conflictivitat.

Al llarg de l'obra es posa en valor l'autonomia dels individus a l'hora de recórrer a les institucions de justícia i escollir la millor estratègia; com a denunciants, com a denunciats, i fins i tot com a testimonis.

Lluís Sales i Favà (Barcelona, 1982) és Doctor en Història per la Universitat de Girona. Actualment és borsari post doctoral a l’Instituto de Estudos Medievais de la Universidade Nova de Lisboa. Anteriorment havia estat investigador associat al King's College de Londres. L’autor s'ha especialitzat en l’estudi del crèdit privat i la morositat en contextos rurals durant la Baixa Edat Mitjana. Així, ha treballat amb documentació inèdita emanada de les corts jurisdiccionals locals d’àmbit civil per descriure els mecanismes a través dels quals es perseguien els impagaments. En diferents publicacions ha destacat la capacitat de la pagesia servil catalana per involucrar-se en accions a la cort en defensa dels seus propis interessos econòmics. S’ha interessat també per altres esferes de les formes i nivells de vida dels pagesos, especialment per la ramaderia comercial i la compravenda de productes manufacturats a les viles-mercat del nord-est català. Darrerament ha publicat l’edició i comentari d’una valuosa font fiscal – el fogatjament de 1496 – corresponent a la ciutat de Barcelona (La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496, Museu d'Història de Barcelona, Barcelona, 2021). La Beca Esteve Fa es va crear l’any 1997 i es va dedicar al llagosterenc Esteve Fa Tolsanas. Té per objectiu la promoció de la recerca en els camps de les humanitats i de les ciències socials en l’àmbit de Llagostera. La convoca bianualment l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llagostera, a través de l’Arxiu Municipal.

Els treballs guanyadors es publiquen a la Col·lecció Beca Esteve Fa Tolsanas.

Esteve Fa Tolsanas va néixer a Llançà el 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de març de 1997. Va ser un home inquiet, autodidacta, amb un gran coneixement de l’entorn i amb una gran capacitat d’encomanar el seu entusiasme per tot el que es referia a Llagostera. Això el va portar a establir contacte amb molta gent, des d’estudiants a professors universitaris i erudits locals.

A l’Esteve Fa se li reconeix la tasca realitzada per a la recuperació i difusió del patrimoni, va ser un autèntic instigador cultural, gràcies al seu mestratge molts llagosterencs varen prendre consciència de la importància del patrimoni cultural i de la necessitat de protegir-lo.

Alfred Barrau i Güil, amb l’obra Epíleg és el guanyador del XXIX Concurs Literari Sant Jordi de Llagostera. L’acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquest divendres a la Biblioteca Julià Cutiller. A la categoria d’adults s’hi ha presentat un total de 25 treballs.

L’alcalde Narcís Llinàs ha estat l’encarregat de lliurar el premi dotat amb 600 euros. Pel que fa a la categoria juvenil les guanyadores han estat les llagosterenques Queralt Sevilla Badosa amb l’obra Ja he begut oli i Bruna Raluy Vila, amb l’obra La discussió. La categoria C, ha quedat deserta. Les guanyadores han rebut un val per valor de 150 euros per comprar llibres a la Llibreria Sureda. El regidor de Cultura, Adrià Gunó, ha lliurat els premis. L’acte ha finalitzat amb l’espectacle Llibràlegs V, dirigit per Jordi Casanovas amb la interpretació de Mercè Pons i Meritxell Yanes.

L'Ajuntament de Llagostera ha inaugurat aquest dissabte al migdia el nou espai dedicat al dol perinatal al Cementiri Municipal.

La regidora Pilar Aliu ha expressat el seu agraïment a tots aquells que han contribuït a fer possible aquest espai, entre ells els tècnics de l’Ajuntament, la Brigada Municipal i els alumnes de l'Escola d'Art Pere Mayol i del Programa de Formació i Inserció de Jardineria. Aquest espai ofereix un lloc físic de recolliment i record per a les famílies que han viscut la pèrdua d'un nadó durant l'embaràs o en els primers dies després del naixement.

La regidora Aliu també ha compartit algunes reflexions per transformar la percepció social sobre el dol perinatal. Ha destacat la importància de fer visible aquest tipus de pèrdues, oferint suport i acompanyament a les famílies en aquesta experiència difícil.

La idea de l’espai ha variat del projecte inicial que preveia una font en forma de ventre i un mosaic, on els ocells, fets per alumnes de 4 a 12 anys de l'Escola d'Art Pere Mayol) volen per recollir les llavors que cauen del cel. Es tracta d’una al·legoria a la vida, a recollir les llavors i fer-les volar alt, perquè siguin on siguin, germinin plenes de l’amor de qui les ha engendrat. Els ocells i les llavors representen la vida, la vida d’aquests nadons que no han pogut ser però que estan presents en el sí de les seves famílies. La font ha estat substituïda per un mosaic que s’ha adaptat perquè tingui el mateix significat.

Per enriquir la simbologia del monument s’ha col·locat una placa on hi consta una citació d’un poema de Joan Margarit que diu així: Estimar és un lloc. Perdura en el més profund: és d’on venim. I també el lloc on queda la vida.” Precisament, el poeta Joan Margarit va patir la pèrdua de dues filles, motiu pel qual s’han escollit aquestes paraules.

Durant la inauguració s’ha fet una lectura conjunta, per part de tots els partits amb represenració municipal, del manifest “Trencar el silenci” que les associacions i grups de suport al dol gestacional, perinatal i neonatal de Catalunya i Espanya van publicar el dia 15 d’octubre de 2020 amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal. Gairebé un any després de la publicació d’aquest manifest, concretament el dia 21 de setembre de 2021, es va promulgar la Llei d’Acompanyament Integral de les Persones en Dol Gestacional, coneguda com a “Llei Dominga”, la qual estableix accions concretes de contenció, empara i respecte d’atenció a la salut per a la dona i les famílies que viuen la pèrdua d’un fill en període gestacional o perinatal.

L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un fragment del llibre “Maternitat invisible”, de la psicòloga, psicoterapeuta i escriptora Elisenda Pascual Martí i amb una ofrena floral al nou espai.

El número 2 dels republicans per Girona ha estat acompanyat per Dolors Bassa i David Mascort en un acte a Llagostera, on han carregat contra els de Puigdemont i els socialistes.

“Som els que prenem decisions, que sabem liderar, els que no abandonem un Govern a les primeres de canvi interposant els interessos de partit davant del país”. Així de contundent ha estat el número 2 d’Esquerra Republicana per Girona a les eleccions del Parlament, Jordi Viñas en un acte de precampanya celebrat avui a Llagostera.

Viñas, acompanyat de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha explicat que Esquerra és l’únic partit que té projecte de país, defensant els interessos dels catalans i catalanes “fent polítiques de salut i d’habitatge per tothom”. Així mateix, Viñas ha remarcat que “seguirem treballant per un estat propi que garanteixi una millor atenció sanitària, més a prop i amb menys llistes d’espera, on hi hagi millor feina i més qualitat de vida i sempre defensant la llengua catalana a tot arreu, fent-la accessible a tothom”.

El número 2 dels republicans per Girona ha finalitzat recordant que “hi ha d’altres opcions que només pensen en els interessos personalistes de qui formen el partit”, fent referència als de Puigdemont, o que “representen una franquicia del Gobierno de Madrid a Catalunya”, esmentant als d’Illa.

Bassa ha destacat que Esquerra és un partit que amb un “lideratge compartit per part de moltes persones, pensant sempre en el bé general de la ciutadania i estant sempre al costat de la gent. No es basa en un projecte d’una sola persona, un Messies que no ens cal en ple segle XXI”. “El que volem és que la nostra gent pugui viure millor”, ha conclòs.

Finalment, Mascort ha explicat que aquest Govern ha estat el dels “rècords, amb més mestres, més mossos i més gent treballant que mai”. El conseller també ha fet esment d’algunes polítiques fetes des del Govern Aragonès com la creació de l’SX3 en favor del foment de la llengua catalana entre els joves, la creació de la conselleria de Feminismes o el suport que s’ha donat al sector agrari amb ajudes en moments complicats.