ELPOLLTV

Després d’un procés judicial que ha transcorregut durant cinc anys, en el qual he estat falsament acusat pel delicte de denúncia falsa pel Sr. Alfons Pelegrina Mir, agent de la Policia Local de Llagostera i el seu fill el Sr. Robert Pelegrina Houdijk, del qual he resultat absolt, ha arribat el moment de defensar el meu honor, la meva dignitat i la de la meva família.

Cal dir que prèviament a aquesta absolució, havent guardat sempre rigorós secret professional en referència a l'assumpte indicat, hi ha hagut, sempre estimats al meu favor, diversos recursos presentats per la part acusadora a l’Ajuntament de Llagostera, una investigació a l’Ajuntament de Llagostera realitzada per un ens extern en relació aquets fets i dues denúncies adreçades al Síndic de Greuges, les quals, també s’han postulat al meu favor.

No sent suficient la via estrictament legal, també he hagut de suportar filtracions parcials d’informació del cas als mitjans de comunicació i desplegament de pancartes en contra la meva persona, tot plegat per intentar forçar el resultat d’un procés que d’entrada ells sabien que tenien perdut.

M’agradaria, abans de prosseguir amb l’exposat, donar les gràcies a la meva dona víctima innocent d’aquest procés, la qual ha patit en primera persona tots els efectes que el cas ha provocat,  a l’Ajuntament de Llagostera, a l’Alcalde Fermí Santamaria, a l’ex-secretari Norbert Bes Ginesta, als regidors de Llagostera, al director d´interior a Girona Sr. Albert Ballesta, al Comissari Josep Mila, als diferents Intendents ,Inspectors i sots-inspectors de tots els col·lectius, als companys dels diversos cossos policials, especialment els de la policia de Llagostera i companys d´altres estaments no solament de Girona sinó de tot Catalunya, a l’advocat Sr. Carles Monguilod i al 99% dels ciutadans de Llagostera. A tots i cadascun d’ells, dir-los: “MOLTÍSSIMES GRÀCIES” pel suport, confiança i ànims  que meu donat per seguir endavant.

La venjança, el rancor i l´enveja són tres mals consellers, encara més si es té en compte, que les persones que els impulsen són aconsellats per altres que gaudeixen, per motius que no exposaré, causant mal i ferint els sentiments d’aquells que hem fet de la tasca policial un “modus vivendi” treballant de manera entregada i incondicional per la ciutadania.

És trist veure com qualsevol persona avui en dia és veu en cor de denunciar sense motius sòlids i sense proves contundents a qualsevol càrrec públic sense ser conscients del cost moral que això representa per a nosaltres i per les nostres famílies.

Després de 32 anys d’ofici he vist moltes coses, he tingut moments bons i altres que desitjaria no haver hagut de viure, però en tots i cadascun d’aquets moments jo i el col·lectiu que represento hem estat units i hem donat la cara. He confiat plenament amb tots els meus companys, però arribat a aquest punt del camí, quan veig que un d’ells, després de tot el viscut, falta a la veritat en seu judicial per encobrir un fill i pitjor encara, m’ataca de manera personal, barrejant de manera intencionada aquets assumptes amb els estrictament professionals, em fa pensar que aquesta persona no es mereix formar part d’aquest col·lectiu.

Al llarg de la meva carrera professional, he patit assetjament pel simple fet de ser el Cap de la policia i fer complir la llei i l’ordre sense distincions, però es una cosa que ja ens coneixem perquè malauradament hi estem acostumats.  

Al final, tot aquest procés es redueix al dia que el fill d’un policia, després de cometre una infracció administrativa, a fi d’intentar sortir-ne impune, va adreçar-se amb agressivitat i violència al meu domicili, lloc inviolable per a qualsevol ciutadà, per intentar aconseguir la retirada d’una denúncia administrativa per la força i al no aconseguir-ho, va iniciar un seguit de denúncies les quals van encaminar el procés que ens han portat fins al dia d’avui.

Fins ara, tot i que ja es molt tard, no hi ha hagut cap acte de pacificació i/o conciliació per la part acusadora ni cap mena de disculpes, perdó o cap altre tipus d´acte d’humilitat pels errors comesos.

Per últim voldria fer constar que de tot això se n’ha fet un circ mediàtic i que algunes persones se n’han aprofitat i n’han gaudit des de l’ombra. A tots ells els voldria dir que pels agents de policia també existeix la presumpció d’innocència i que els policies també tenim família i sentiments.

Joan Linde i Ribas

Sergent-cap policia local de Llagostera