Quan ens enamorem d’una persona tendim a fixar-nos i a recrear-nos en tot allò que ens atrau, minimitzant les impureses i els seus defectes. Quan ens enamorem d’un poble passa quelcom similar. Quan parles d’ell et sents orgullós de formar-ne part, de viure i conviure al ritme del batec de la seva gent i de les seves entitats. Et fixes en els racons bonics, en els detalls cuidats i en els coses que funcionen, sabent que n’hi ha d’altres que no funcionen o podrien millorar.
Llagostera té molts defectes, problemes a resoldre i diferències a superar, no cal negar-ho ni amagar-ho, però també té un gran encant que el fa diferent, únic i especial. Un encant que inspira amor més enllà de la riera Verneda i que a molts de nosaltres ens agrada presumir.
A mi m’agrada Llagostera, i a tu?
Comentaris (12)