L’Herminia, la petita de les noies de l’Orri, esposa, tia, besàvia, àvia, mare, més coneguda com la carnissera de la carretera el seu ofici durant tota la seva vida d’ençà que és va casar amb en Lluis Ribas Serra. Cuidadora i amb una habilitat genial realitzant peces amb ganxet, els boixets o el frivolité, aficions que va recuperar al jubilar-se de la botiga. Seguidora d’en Rafa Nadal, no es perdia cap partit de la tele.
Dona amable, sempre entregant-se molt a tots els de fora, ajudant amb tot el que podia, vigilant la veïna malalta mentre la filla era a la feina, preparant pica-pica, cargols, i divertint-se fent invents amb les salses fins a poder llepar-s’hi els dits.
Treballadora incansable com tots els de la seva generació, infants d’una guerra i postguerra van aprendre a créixer amb el turisme els anys 60, fent més hores de les que tenia un rellotge. Gaudint de les reunions per la matança, la festa major o per fer tiberis familiars pel sol fet de reunir-nos tots plegats. Descansa, retrobat amb la teva filla nonada el dia de Sant Jaume del 1960 i sigues per fi lliure i feliç. T’he estimat i t’estimaré.
Gràcies de tot cor per les mostres de condol de tothom que la coneixia.
Comentaris