ELPOLLTV

“Conflicte, viòlencia, justícia. Llagostera del segle XV” és el títol del llibre de Lluís Sales Favà, guanyador de la IX Beca Esteve Fa que l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llagostera convoca amb l’objectiu de promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric del municipi i el seu entorn.

La presentació ha tingut lloc aquest dissabte al vespre a càrrec de l’historiador Elvis Mallorquí i de l’autor acompanyats per l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, a la sala Can Roure.

El llibre pren el conflicte i la violència com a objectes d'estudi. A partir de documentació produïda a la vila de Llagostera, l'autor descriu les causes, els actors implicats i les formes de resolució de les disputes que van tenir lloc al municipi a les darreries del segle XV.

El llibre s'interessa per la forma en què el llinatge nobiliari dels Cruïlles assumí el domini de Llagostera. L'estudi també aborda les condicions de vida de la comunitat d’aquella època i les diferències socials, que en alguns casos eren motiu de conflictivitat.

Al llarg de l'obra es posa en valor l'autonomia dels individus a l'hora de recórrer a les institucions de justícia i escollir la millor estratègia; com a denunciants, com a denunciats, i fins i tot com a testimonis.

Lluís Sales i Favà (Barcelona, 1982) és Doctor en Història per la Universitat de Girona. Actualment és borsari post doctoral a l’Instituto de Estudos Medievais de la Universidade Nova de Lisboa. Anteriorment havia estat investigador associat al King's College de Londres. L’autor s'ha especialitzat en l’estudi del crèdit privat i la morositat en contextos rurals durant la Baixa Edat Mitjana. Així, ha treballat amb documentació inèdita emanada de les corts jurisdiccionals locals d’àmbit civil per descriure els mecanismes a través dels quals es perseguien els impagaments. En diferents publicacions ha destacat la capacitat de la pagesia servil catalana per involucrar-se en accions a la cort en defensa dels seus propis interessos econòmics. S’ha interessat també per altres esferes de les formes i nivells de vida dels pagesos, especialment per la ramaderia comercial i la compravenda de productes manufacturats a les viles-mercat del nord-est català. Darrerament ha publicat l’edició i comentari d’una valuosa font fiscal – el fogatjament de 1496 – corresponent a la ciutat de Barcelona (La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496, Museu d'Història de Barcelona, Barcelona, 2021). La Beca Esteve Fa es va crear l’any 1997 i es va dedicar al llagosterenc Esteve Fa Tolsanas. Té per objectiu la promoció de la recerca en els camps de les humanitats i de les ciències socials en l’àmbit de Llagostera. La convoca bianualment l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llagostera, a través de l’Arxiu Municipal.

Els treballs guanyadors es publiquen a la Col·lecció Beca Esteve Fa Tolsanas.

Esteve Fa Tolsanas va néixer a Llançà el 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de març de 1997. Va ser un home inquiet, autodidacta, amb un gran coneixement de l’entorn i amb una gran capacitat d’encomanar el seu entusiasme per tot el que es referia a Llagostera. Això el va portar a establir contacte amb molta gent, des d’estudiants a professors universitaris i erudits locals.

A l’Esteve Fa se li reconeix la tasca realitzada per a la recuperació i difusió del patrimoni, va ser un autèntic instigador cultural, gràcies al seu mestratge molts llagosterencs varen prendre consciència de la importància del patrimoni cultural i de la necessitat de protegir-lo.

Alfred Barrau i Güil, amb l’obra Epíleg és el guanyador del XXIX Concurs Literari Sant Jordi de Llagostera. L’acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquest divendres a la Biblioteca Julià Cutiller. A la categoria d’adults s’hi ha presentat un total de 25 treballs.

L’alcalde Narcís Llinàs ha estat l’encarregat de lliurar el premi dotat amb 600 euros. Pel que fa a la categoria juvenil les guanyadores han estat les llagosterenques Queralt Sevilla Badosa amb l’obra Ja he begut oli i Bruna Raluy Vila, amb l’obra La discussió. La categoria C, ha quedat deserta. Les guanyadores han rebut un val per valor de 150 euros per comprar llibres a la Llibreria Sureda. El regidor de Cultura, Adrià Gunó, ha lliurat els premis. L’acte ha finalitzat amb l’espectacle Llibràlegs V, dirigit per Jordi Casanovas amb la interpretació de Mercè Pons i Meritxell Yanes.

L'Ajuntament de Llagostera ha inaugurat aquest dissabte al migdia el nou espai dedicat al dol perinatal al Cementiri Municipal.

La regidora Pilar Aliu ha expressat el seu agraïment a tots aquells que han contribuït a fer possible aquest espai, entre ells els tècnics de l’Ajuntament, la Brigada Municipal i els alumnes de l'Escola d'Art Pere Mayol i del Programa de Formació i Inserció de Jardineria. Aquest espai ofereix un lloc físic de recolliment i record per a les famílies que han viscut la pèrdua d'un nadó durant l'embaràs o en els primers dies després del naixement.

La regidora Aliu també ha compartit algunes reflexions per transformar la percepció social sobre el dol perinatal. Ha destacat la importància de fer visible aquest tipus de pèrdues, oferint suport i acompanyament a les famílies en aquesta experiència difícil.

La idea de l’espai ha variat del projecte inicial que preveia una font en forma de ventre i un mosaic, on els ocells, fets per alumnes de 4 a 12 anys de l'Escola d'Art Pere Mayol) volen per recollir les llavors que cauen del cel. Es tracta d’una al·legoria a la vida, a recollir les llavors i fer-les volar alt, perquè siguin on siguin, germinin plenes de l’amor de qui les ha engendrat. Els ocells i les llavors representen la vida, la vida d’aquests nadons que no han pogut ser però que estan presents en el sí de les seves famílies. La font ha estat substituïda per un mosaic que s’ha adaptat perquè tingui el mateix significat.

Per enriquir la simbologia del monument s’ha col·locat una placa on hi consta una citació d’un poema de Joan Margarit que diu així: Estimar és un lloc. Perdura en el més profund: és d’on venim. I també el lloc on queda la vida.” Precisament, el poeta Joan Margarit va patir la pèrdua de dues filles, motiu pel qual s’han escollit aquestes paraules.

Durant la inauguració s’ha fet una lectura conjunta, per part de tots els partits amb represenració municipal, del manifest “Trencar el silenci” que les associacions i grups de suport al dol gestacional, perinatal i neonatal de Catalunya i Espanya van publicar el dia 15 d’octubre de 2020 amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal. Gairebé un any després de la publicació d’aquest manifest, concretament el dia 21 de setembre de 2021, es va promulgar la Llei d’Acompanyament Integral de les Persones en Dol Gestacional, coneguda com a “Llei Dominga”, la qual estableix accions concretes de contenció, empara i respecte d’atenció a la salut per a la dona i les famílies que viuen la pèrdua d’un fill en període gestacional o perinatal.

L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un fragment del llibre “Maternitat invisible”, de la psicòloga, psicoterapeuta i escriptora Elisenda Pascual Martí i amb una ofrena floral al nou espai.

El número 2 dels republicans per Girona ha estat acompanyat per Dolors Bassa i David Mascort en un acte a Llagostera, on han carregat contra els de Puigdemont i els socialistes.

“Som els que prenem decisions, que sabem liderar, els que no abandonem un Govern a les primeres de canvi interposant els interessos de partit davant del país”. Així de contundent ha estat el número 2 d’Esquerra Republicana per Girona a les eleccions del Parlament, Jordi Viñas en un acte de precampanya celebrat avui a Llagostera.

Viñas, acompanyat de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha explicat que Esquerra és l’únic partit que té projecte de país, defensant els interessos dels catalans i catalanes “fent polítiques de salut i d’habitatge per tothom”. Així mateix, Viñas ha remarcat que “seguirem treballant per un estat propi que garanteixi una millor atenció sanitària, més a prop i amb menys llistes d’espera, on hi hagi millor feina i més qualitat de vida i sempre defensant la llengua catalana a tot arreu, fent-la accessible a tothom”.

El número 2 dels republicans per Girona ha finalitzat recordant que “hi ha d’altres opcions que només pensen en els interessos personalistes de qui formen el partit”, fent referència als de Puigdemont, o que “representen una franquicia del Gobierno de Madrid a Catalunya”, esmentant als d’Illa.

Bassa ha destacat que Esquerra és un partit que amb un “lideratge compartit per part de moltes persones, pensant sempre en el bé general de la ciutadania i estant sempre al costat de la gent. No es basa en un projecte d’una sola persona, un Messies que no ens cal en ple segle XXI”. “El que volem és que la nostra gent pugui viure millor”, ha conclòs.

Finalment, Mascort ha explicat que aquest Govern ha estat el dels “rècords, amb més mestres, més mossos i més gent treballant que mai”. El conseller també ha fet esment d’algunes polítiques fetes des del Govern Aragonès com la creació de l’SX3 en favor del foment de la llengua catalana entre els joves, la creació de la conselleria de Feminismes o el suport que s’ha donat al sector agrari amb ajudes en moments complicats.