NoticesNotícies
Xerrada ‘Parlem de Palestina: passat, present i futur’
Publicat per Júlia Toledo
El divendres 28 de febrer a les 7 del vespre a Can Roig tindrà lloc la xerrada ‘Parlem de Palestina: passat, present i futur’. L’acte, organitzat per Llagostera amb Palestina, comptarà amb la participació de dos membres de Girona amb Palestina – BDS. Es farà un repàs històric del conflicte fins a l’actualitat, i es parlarà de les perspectives que s’obren amb l’alto al foc. En acabar la presentació, hi haurà te i pica-pica palestí per tots els assistents a càrrec del restaurant Entreterres.
Llagostera amb Palestina és una plataforma llagosterenca de suport al poble palestí, creada a finals del 2023. Va ser creada en resposta a l’inici de la fase més cruenta i desacomplexada del genocidi sionista. Des de llavors han realitzat diverses activitats al poble per denunciar l’acció criminal d’Israel, la complicitat dels nostres governs, i la necessitat d’una desescalada bèl·lica urgent.
L’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Llagostera organitza dins els actes commemoratius del Dia de la Dona la V CURSA DE LA DONA LLAGOSTERA 2025. La cursa es farà el diumenge dia 2 de març. La inquietud és mobilitzar un gran nombre de persones disposades a gaudir d’aquest esdeveniment. Es tracta d’una cursa pensada perquè totes les dones es dediquin una estona a elles mateixes, a la seva salut física, mental i al seu benestar.
Aquesta vol ser una cursa oberta a tothom, per tant, us engresquem a participar-hi individualment, en família o amb les amistats.
En aquesta cinquena edició es presenten tres recorreguts.
En primer lloc, un recorregut inclusiu pensat per fer de manera segura amb vehicles rodats com handbikes, cadires de rodes, cotxets, etc. que transcorrerà pel carril bici. En segon lloc, presentem els recorreguts de 5 km i 10 km que es poden fer caminant o corrent depenent de l’estat de forma de cadascú. Els itineraris passen per corriols i pistes forestals de Llagostera que potser no coneixeu i qui sap si descobrir-los serà una motivació per tornar-hi altres vegades i millorar encara més la salut física i mental.
En l’edició d’enguany arriba la novetat que la sortida tindrà lloc a la Plaça Catalunya i uns vint minuts previs a la sortida 9:40 h., una monitora del gimnàs “El Municipal dirigirà un escalfament a totes les persones que ho desitgin. L’arribada com sempre serà a l’aparcament del Pavelló Josep Mir.
La primera edició de la cursa de la dona va ser virtual l’any 2020 degut a la COVD19, el 2021 en la seva segona edició ja presencial dèiem que estava pensada perquè perdurés en el temps. Doncs aquest 2025 ja en la seva cinquena edició pensem que la cursa està consolidada, esperem que la gaudiu amb la mateixa il·lusió que ho fa l’àrea d’esports de l’ajuntament recolzada per un munt de voluntàries i voluntaris, que amb el seu suport tot és més fàcil.
Les inscripcions es poder fer des de www.curses.cat, del 31 de gener a partir de les 17:00 h i fins a 1 de març a les 14:00 h o quan s’arribi al límit de 300 inscripcions.
No hi hauran inscripcions presencials.
Consulta el reglament de la Cursa
Bona cursa a tothom!!!
La Policia Local de Llagostera estrena un nou vehicle policial
Publicat per Júlia Toledo
La Policia Local de Llagostera ha incorporat un nou vehicle per millorar el servei i la seguretat del municipi. El nou cotxe està equipat amb tot el material necessari per garantir una resposta eficient en les diferents intervencions policials.
El telèfon de la Policia Local de Llagostera és el 972 80 55 80 i està operatiu les 24 hores del dia per atendre qualsevol incidència o emergència.
La CUP porta la gestió del massís de Cadiretes al ple de la Diputació de Girona
Publicat per Redacció
Des de 2019, l’espai natural protegit de Cadiretes (també anomenat de l’Ardenya) no compta amb cap ens gestor. Aquest massís, d’elevat valor ecològic i patrimonial, se situa entre els termes de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d’Aro.
El passat mandat els ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i Llagostera van efectuar una petició formal en aquest sentit, que va ser corresposta amb un informe per part del Consorci de les Gavarres per tal que el govern de la Generalitat hi donés el vistiplau. Aquest quantificava els recursos necessaris per a l’ampliació, així com una proposta sobre les aportacions de les diferents administracions. Sense comptar amb resposta i amb els canvis de governs locals i autonòmic, la CUP va impulsar mocions per reclamar la gestió a Llagostera i Caldes. Seguidament, també es van aprovar als altres municipis interessats, així com a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i al Consell Comarcal del Gironès.
Jordi Casas, diputat provincial de la CUP i regidor a Llagostera, explica que “la dissolució de l’antic consorci sense comptar amb una alternativa va ser un error, però demostra que l’assumpció de l’espai natural per part del Consorci Gavarres és l’única opció lògica i viable”. “Aquest consorci (de què Llagostera i Santa Cristina ja formen part) és uns ens consolidat i que fa molt bona feina que cal ampliar a Cadiretes, per això cal que el Govern es comprometi a destinar-hi recursos però, en primer lloc, que la Diputació assumeixi la demanda unànime del territori i lideri la negociació”, afegeix.
Taula rodona "La caça, present i futur" dins les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça
Publicat per Júlia Toledo
Ahir es va celebrar la taula rodona "La caça, present i futur", un dels actes programats dins les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça.
L’acte, moderat per Jordi Mir, va comptar amb la presència de diversos professionals vinculats al sector cinegètic.
Després d’una breu presentació, els participants van exposar el seu vincle amb la caça. Entre els ponents hi havia Miquel Àngel Orta, cap de l’Àrea Bàsica del Gironès dels Agents Rurals; Quim Gubau, gerent del Consorci de les Gavarres i biòleg especialitzat en gestió forestal; Dani Camacho, tècnic cinegètic de la Federació Catalana de Caça; Joan Espona, president de la Federació Catalana de Caça i Josep Blanquesa, vicepresident de la Federació Catalana de Caça.
Durant el debat, es van tractar diversos aspectes relacionats amb la gestió de la caça. Dani Camacho va explicar el funcionament del control cinegètic i la seva importància en la regulació de les poblacions animals.
Quim Gubau va parlar sobre les causes de la reducció de la biodiversitat, mentre que Miquel Àngel Orta va abordar la qüestió de les vedes i permisos de caça, explicant la normativa vigent.
Joan Espona va exposar alguns beneficis de la caça, destacant aspectes com l’economia circular, el foment del producte de proximitat (km 0) i la producció de carn ecològica.
A la segona part de la taula rodona es va debatre sobre qüestions com la cacera de trofeus, les quotes de caça per espècies i les mesures de seguretat en les caceres, com ara l’ús de geolocalització, senyalització i controls d’alcoholèmia. També es va comentar la necessitat d’actualitzar determinades normatives.
Esmorzar popular a les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça
Publicat per Júlia Toledo
El passat cap de setmana va tenir lloc l'esmorzar popular dins les Jornades de la Cuina del Senglar i la Caça. L'esdeveniment, obert a tothom, va oferir una àmplia varietat de plats per començar el dia amb bon menjar.
Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer de prop els caçadors de Sant Hubert de Llagostera, en un ambient distès i de companyonia.
Martí Gironell presenta 'La muntanya del tresor'
Publicat per Júlia Toledo
La setmana passada, l’escriptor Martí Gironell va presentar la seva nova obra, La muntanya del tresor a Llagostera.
El llibre narra la història de Montserrat durant la Guerra Civil espanyola, a través de la figura del jove orfe Benet Nomdedéu.
Durant la presentació, l’autor va explicar els principals fets històrics que han inspirat la novel·la i va destacar la importància de conèixer aquest episodi de la història del país.
L’acte va comptar amb la presència de diversos assistents, que van poder escoltar l’autor i conèixer més detalls sobre el seu llibre.
Demanda pionera per reclamar l'exhumació de la fossa de Girona de vuit veïns de Llagostera afusellats pel franquisme
Publicat per Marina López / ACN
El dia que es compleixen 86 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Girona, l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera ha presentat la demanda pionera als jutjats de primera instància reclamant l'exhumació de les despulles de vuit veïns de la població afusellats per la dictadura i que van ser enterrats a la fossa comuna que hi ha al cementiri de la ciutat. "Els familiars fa 86 anys que esperen tenir constància d'allò que va passar i continuen exigint la veritat i la reparació", ha remarcat l'advocada Montserrat Vinyets.
Segons recull la demanda, set dels represaliats van ser detinguts per la Guàrdia Civil el 20 de març del 1939 i van ingressar a la presó provincial de Girona. Mentre hi eren, es va tramitar el judici sumaríssim d'urgència per un suposat delicte de rebel·lió militar. En menys d'un mes, el 15 d'abril, es va dictar sentència per part del Consell de Guerra condemnant-los a mort. Van ser executats el 12 de març del 1939: "Les autoritats no van realitzar cap comunicació oficial a les famílies, ni sobre el contingut de la sentència, que era la pena de mort, ni sobre la data prevista per a l'execució".
Al vuitè veí el va detenir la Guàrdia Civil el 27 d'abril del 1939 arran d'una denúncia interposada per quatre veïns de Llagostera vinculats a la Falange. El judici sumaríssim d'urgència es va tramitar mentre era a la presó, també per un suposat delicte de rebel·lió militar. La seva causa es va acumular a altres judicis sumaríssims: "La instrucció del procediment és un exemple de les conegudes com a 'causes acumulades', procediments tramitats inicialment per separats contra persones per presumptes fets que no tenien cap mena de vinculació entre si i que acabaven resolent-se en una mateixa sentència, condemnatòria en quasi tots els casos".
El 23 de juny, el Consell de Guerra el va condemnar a mort. La demanda exposa que es desconeix com es va fer l'execució, però consta al sumari la certificació de la defunció el 22 d'octubre del 1939.
"D'acord amb el registre administratiu del cementiri de Girona, els cossos dels vuit executats van ser dipositats en algun lloc del cementiri, semblaria que a la fossa comuna", exposa la demanda que remarca que, amb l'inici de la Guerra Civil, va ser l'espai on van ser inhumats els afusellats a la tàpia sud del cementiri en compliment d'una sentència de mort".
"Tornar a casa"
L'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera vol que els seus veïns represaliats puguin "tornar a casa". "La llàstima és que arribem tard perquè els familiars directes ja no hi són i no podran veure com les restes tornen a Llagostera", ha afirmat la presidenta de l'entitat, Maria Teresa Mur.
A més, recorda que a la fossa comuna de Girona hi ha inhumats altres afusellats i fa una crida a familiars i administracions perquè se sumin a la reclamació per la via judicial: "Volem que aquesta fossa s'obri i puguin tornar a casa tots els cossos de tots els afusellats de les comarques gironines".
Vinyets ha exposat que han presentat la demanda emparant-se en la Llei estatal de memòria democràtica del 2022 que "reintrodueix" una via "que permet l'obtenció d'una declaració sobre els fets succeïts i possibilita la identificació de víctimes de la guerra i la dictadura i, a través d'ella, la digna sepultura de les víctimes". També subratlla que la Convenció internacional per la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades reconeix el dret a "saber la veritat" i a la reparació.
L'Associació i l'advocada esperen que la demanda prosperi i que es posi fil a l'agulla a la situació dels represaliats: "Hi ha moltes persones encara avui desaparegudes en fosses, tant en recintes com als marges de carreteres. En l'àmbit administratiu hi ha plans per obrir les fosses, però les partides pressupostàries són escasses i això fa que s'avanci molt a poc a poc. No podem demanar a les famílies que continuïn esperant".
Per això, demanen al jutjat on recaigui la demanda que l'admeti i incoï el procediment per declarar judicialment els fets tal com van succeir, anul·lar els consells de guerra derivats dels judicis sumaríssims i exhumar i identificar les restes dels vuit veïns de Llagostera per tornar-les a les famílies perquè puguin donar-los una "sepultura digna" al cementiri de la població.
L'Associació havia sol·licitat poder fer la roda de premsa per anunciar la interposició de la demanda a la seu del Col·legi d'Advocats de Girona però els han denegat la petició.
“De Llagostera al Món” ja s’ha inaugurat i es podrà visitar fins al 3 de maig
Publicat per Júlia Toledo
L’exposició “De Llagostera al Món” ja ha estat inaugurada a la sala d’exposicions de Can Roure, oferint una oportunitat única per conèixer de prop l'obra de cinc pintors locals que han deixat una empremta en la història de l’art: Emili Vilà, Mossèn Gelabert, Enric Marquès, Pere Mayol i Rafael Mas.
La mostra posa en relleu la diversitat estilística i l’impacte cultural d’aquests artistes. Malgrat compartir arrels a Llagostera, cadascun ha desenvolupat un llenguatge propi que ha transcendit fronteres, consolidant-se en l’escena artística més enllà del municipi.
Més enllà de la seva obra individual, l’exposició també és un homenatge a la tradició artística de Llagostera, un territori que ha vist néixer i créixer creadors amb una projecció notable.
"De Llagostera al Món" es presenta com una cita imprescindible per als amants de l’art que vulguin descobrir la riquesa i profunditat d’aquesta expressió artística local.
L’exposició es podrà visitar fins al 3 de maig a Can Roure.
Llagostera commemora un any més l'Exili i la Deportació
Publicat per Júlia Toledo
Aquest passat cap de setmana, Llagostera va tornar a recordar la història amb la commemoració de l'Exili i la Deportació, un acte de memòria històrica per honorar totes aquelles persones que van lluitar per la llibertat i van patir exili, presó, deportació o mort.
L'acte va comptar amb una emotiva ofrena floral i un parlament en record d'aquests lluitadors i lluitadores.
La cerimònia va comptar amb la participació de les Veus del Casino, Canto perquè vull, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i els grups polítics municipals.
A la tarda, el Teatre Casino Llagosterenc va acollir la representació de l'obra "La Primera i les mestres de la República", a càrrec de Nan Valentí i David Pintó.
Aquest espectacle teatral és un homenatge a Nativitat Yarza Planas, mestra, activista feminista, miliciana i la primera alcaldessa de Catalunya (Bellprat, 1934). L'obra també recorda les mestres republicanes que van desaparèixer durant l'exili i a les 21 Primeres que van trencar barreres en el seu camí cap a la igualtat.
Un muntatge de teatre documental, feminista, emotiu i impactant.
