NoticesNotícies
XV Festa de la Mobilitat Sostenible a Llagostera
Publicat per Marc Sureda
La Policia Local de Llagostera estrena els nous vestuaris
Publicat per Marc Sureda
El projecte preveia la creació de dos vestidors, per homes i per dones, amb una superfície útil aproximadament de 25 m2 cadascun. Narcís Llinàs, alcalde de Llagostera, ha destacat la necessitat que tenia el cos policial d’uns nous vestidors “feia més de 20 anys que s’havia construït l’antic vestidor i, amb el pas dels anys i l’augment de personal a la comissaria era necessària el projecte de remodelació”.
A banda de la millora dels vestuaris, també s’ha reformat el lavabo de la planta principal, on s’hi ha instal·lat una dutxa per fer funció de vestidor adaptat.
El pressupost d’adjudicació del projecte ha sigut de 79.791,88 € més IVA i l’obra ha durat uns quatre mesos.
L'alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, l'exalcalde Antoni Navarro i el portaveu del grup municipal d'ERC a l'oposició, Eduard Diaz, han visitat les obres aquest dijous al migdia.
Desarticulada una banda criminal que operava a Llagostera i Platja d'Aro
Publicat per ACN
A més, en l'escorcoll els agents també van trobar material com balances per pesar la droga. Davant de les sospites, els agents van arrestar cinc persones de nacionalitat marroquina i una altra de nacionalitat colombiana, que van passar a disposició del jutge de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols. Després d'haver declarat, cinc dels arrestats van acabar entrant a presó preventiva, mentre que l'altre va quedar en llibertat.
Es tracta d'una operació que segueix oberta i, per això, no es descarta que es puguin produir més detencions els propers dies.
El Festival Art i Gavarres al TN Comarques de TV3
Publicat per Elsa Cano
Ahir va obrir el TN Comarques de TV3 un reportatge de la 6a edició del festival Art i Gavarres.
Podeu veure la peça sencera aquí.
L’Ajuntament de Llagostera fa una aportació de 3.000 € al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per destinar-lo al Marroc
Publicat per Elsa Cano
Es recomana canalitzar l’ajuda al Marroc amb aportacions en organitzacions de confiança
L’Ajuntament de Llagostera ha acordat fer una aportació econòmica de 3.000 € al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per destinar-los a la campanya d’emergència per a la població víctima del terratrèmol al Marroc.
El sisme, de magnitud 6,8 graus, va tenir lloc el passat dissabte 9 de setembre causant la mort de més de 2.900 persones, un balanç de víctimes que desgraciadament ha anat augmentat.
El terratrèmol va sacsejar la històrica ciutat de Marràqueix esfondrant cases i altres edificis de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Fons Català té una llarga trajectòria de suport al Marroc i l’Ajuntament de Llagostera hi col·labora habitualment destinant recursos a cooperació i solidaritat.
Des de l’Ajuntament de Llagostera es recomana a la ciutadania que vulgui fer aportacions econòmiques ho faci mitjançant organitzacions de confiança i transparents com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
En aquest sentit el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha posat a disposició de la ciutadania el BIZUM: 06974 i el número de compte ES91 0182 6035 4102 0160 8531.
Per a més informació sobre la campanya podeu consultar aquest enllaç.
Llagostera ha celebrat aquest dilluns la Diada Nacional de Catalunya amb una programació que s’ha iniciat amb la trobada de germanor i esmorzar popular a Terra Negra amb la participació dels ajuntaments de Tossa de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella i Llagostera.
Abans dem començar s’ha fet un minut de silenci de record a les víctimes del terratrèmol del Marroc i de suport a la comunitat marroquina llagosterenca.
Seguidament a les 12 del migdia ha tingut lloc l’acte institucional a la sala de plens de l’Ajuntament amb la lectura de manifestos i la participació dels grups “Taller de veu” i “Canto perquè vull” de l’Escola de Música de Llagostera.
La programació ha seguit al vespre a la plaça Catalunya amb una audició de sardanes amb la Cobla Els Rossinyolets, una botifarrada popular a càrrec del Casino Llagosterenc amenitzada amb les havaneres dels Llops de Mar i cremat per a tothom.
Més de 300 persones es troben a Terra Negra per celebrar la Diada de Catalunya
Publicat per Marc Sureda
Enguany l’organització de l’esdeveniment ha anat a càrrec de l’Ajuntament de Tossa de Mar. L’alcalde de Tossa de Mar i president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals, s’ha ocupat del parlament.
La trobada ha finalitzat amb el Cant dels Segadors i un esmorzar popular amb anxoves i una coca amb els colors de la senyera.
La llagosterenca Encarna González participa en el programa de TV3 "La Puntual"
Publicat per Elsa Cano
Ahir va començar a TV3 el programa “La Puntual” amb Àngel Llàcer com a presentador. La llagosterenca Encarna González és una de les participants. Es tracta d’un programa on es busquen els millors actors de teatre amateur per representar “L’auca del senyor Esteve” de Santiago Rosiñol.
Molta sort!
Inscripcions obertes del nou curs de catequesi 23-24
Publicat per Elsa Cano
La Parròquia de Llagostera obre un nou curs de catequesi. Aquest, es farà cada quinze dies. La inscripció presencial serà el dia 14 de setembre de les 11 a les 12.30h i de les 17 a les 19h. També el dia 15 de setembre només a la tarda a la Rectoria. Per a més informació, us podeu posar en contacte amb Enric al número 669066519. Igualment, es pot fer la inscripció en línia en aquest enllaç. A l'apartat parròquies / catequesi, omplir el formulari i enviar.
La quota d'inscripció és de 30 euros al número de compte següent: ES47 2100 8165 0122 0004 0894. Hi ha quatre etapes, iniciació, seguiment, professió de FE i confirmació.
Més informació en el pòster adjuntat al final d'aquesta publicació.
L’Empordà, una terra tocada per l’olivera i la vinya
Publicat per Elsa Cano
Oliveres. Font: Cooperativa empordalia
La comarca produeix dues denominacions d’origen protegides, oli argudell i varietats de garnatxa i carinyena de vi
L’Empordà és la comarca veïna de la Catalunya del Nord, una comarca que viu mirant el nord i també el sud. És una terra amb un paisatge de gran bellesa, un patrimoni arquitectònic molt ric, que conjuntament amb els seus vins i olis, conreats molts d’ells en espais naturals protegits, li donen un caràcter acollidor i creatiu a la seva gent. En definitiva, un territori que convida a la inspiració artística, a la descoberta i a la gastronomia.
A la comarca hi ha dues denominacions d’origen protegides. Per una banda, l’oli d’oliva verge extra, amb les seves varietats exclusives argudell, curivell i llei de Cadaqués, i la tradicional de l’arbequina. Per altra banda, el territori també compta amb la marca DOP Vi de l’Empordà, amb les seves varietats carinyena i garnatxa.
Origen
Les primeres mostres d’olivera i de vinya que es van trobar de l’Empordà daten del final de l’Edat del Bronze. Però el cultiu d’aquestes i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar el segle VI aC. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses, que ben aviat esdevindrien dinàmics enclavaments comercials.
Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins a arribar a la situació actual, amb grans extensions de cultiu i una producció d’elevada qualitat.
L’Oli de l’Empordà
L'oli d’oliva verge extra de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà és un oli elaborat a partir de les 3 varietats autòctones i exclusives de la zona DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una varietat tradicional (arbequina) que es conrea a la zona des del segle XVIII. La varietat argudell és la majoritària i la que dona la personalitat a l'oli. És per això que tots els olis produïts dins de la DOP han de tenir un percentatge mínim del 51% d’aquesta varietat.
Pel que fa al perfil sensorial, la DOP Oli de l’Empordà es caracteritza per ser un producte equilibrat de fruitat verd d’intensitat mitjana. En boca, presenten un amarg i picant de tipus mitjà a causa del seu elevat contingut en polifenols. Considerant altres descriptors de tipus aromàtic el perfil mostra uns olis amb aromes que normalment recorden a l'herba acabada de tallar i/o a nous. També poden aparèixer aromes de fruites exòtiques, fruites verdes o carxofa, així com presentar una sensació final d'ametlla en boca.
El vi de l’Empordà
L'Empordà és terra de carinyenes i garnatxes, l'ànima del vinyar empordanès. Avui en dia, les varietats autòctones són les més plantades a la denominació amb dos de cada tres ceps. El percentatge d'aquestes varietats no ha deixat de créixer en els últims anys gràcies a l'aposta decidida dels viticultors empordanesos especialment per la garnatxa i la carinyena, però també pel macabeu o el moscatell i l'històric monestrell empordanès. L'Empordà és també una zona vinícola amb una riquesa varietal única, ja que és una de les poques denominacions que produeix totes les varietats de carinyenes i garnatxes.
Vinya. Font: Cooperativa empordalia
La vinya arriba a Catalunya aproximadament al s. VI aC gràcies a la colònia grega més important del país que era Empúries. Amb el pas del temps aquesta ciutat acabà donant el nom a tota la comarca de l'Empordà. Quatre segles més tard de l’arribada de la vinya al territori, ja hi ha constància arqueològica i documental que els vins dels territoris d'Emporiae i d'altres contrades de la Tarraconense eren coneguts en els mercats interiors, en altres províncies de l'Imperi Romà i a la mateixa metròpoli.
A l'edat mitjana, quan les vinyes creixien a redós d'abadies i monestirs, les faldes de la muntanya de Rodes es van anar escalonant de feixes plantades de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes. Una producció en la qual sembla que va excel·lir en l'art de fer el vi el monjo cellerer Ramon Pere de Noves, a qui s'atribueix un tractat sobre aquesta matèria. Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran consten també com a propietaris de vinyes a l'Empordà.
Als segles XVIII i XIX la vinya posa en evidència la seva capacitat colonitzadora i simbolitza l'impuls agrícola traduït en un important creixement demogràfic en la seva zona de conreu. La producció agrícola també acaba transformant el paisatge del territori amb xiprers, tanques, barraques i feixes de pedra seca. La plaga de la Fil·loxera va aparèixer per primera vegada en una vinya de Rabós d'Empordà l’any 1879, abans d'estendre's per arreu del país. Un fet que va arruïnar totalment el període pròsper dels vins empordanesos. La represa és dura i la vinya de l’Empordà mai més recupera la terra que havia ocupat abans de la plaga.
