NoticesNotícies
Miriam Guevara 'Premi A Dona Professional Autònoma' de CaixaBank
Publicat per Redacció
Miriam Guevara és sòcia fundadora l’any 2021 de Nomada HR, empresa dedicada a la creació de software propi enfocat a pimes que permet digitalitzar i simplificar els processos de recursos humans, així com també ofereix serveis de selecció de personal, headhunting i serveis de consultoria de recursos humans. Guevara, de 39 anys, és llicenciada en psicologia i té un màster en psicologia clínica i de la salut.
El seu projecte professional ha resultat guanyador entre 18 candidates que s'han presentat a la direcció territorial Catalunya, El jurat dels premis, format per directius de CaixaBank i experts independents, ha valorat l'excel·lència empresarial de Miriam Guevara, tenint en compte tant la seva trajectòria professional com les fites assolides pel seu projecte empresarial. Entre els aspectes que s'han tingut en consideració, es troben el grau de desenvolupament i èxit del negoci, la innovació aplicada, l'impacte en la creació d'ocupació i els aspectes mediambientals i de sostenibilitat, entre d'altres.
En la fase territorial del Premi A Dona Professional Autònoma, CaixaBank reconeix els millors projectes de treballadores autònomes procedents de les diverses comunitats autònomes. Entre les 11 emprenedores guanyadores d'aquesta primera fase regional (una per cada Direcció Territorial de CaixaBank), se seleccionarà una d'elles perquè pugui realitzar un curs de l'oferta formativa de l'escola de negocis digital Founderz.
Així mateix, juntament amb la resta de seleccionades en la fase territorial, Guevara optarà al guardó nacional, amb una dotació econòmica de 6.000 euros per destinar a accions de formació empresarial i personal. A més, la guanyadora nacional del Premi A Dona Professional Autònoma de CaixaBank rebrà un tòtem commemoratiu i es beneficiarà d'una campanya de difusió a través dels canals de comunicació de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA).
A tot Espanya, han participat un total de 382 professionals autònomes en la convocatòria, un 9% més que l'any anterior. Totes elles són treballadores per compte propi de qualsevol sector i amb residència fiscal a Espanya amb almenys dos anys d'activitat empresarial.
La CUP-ALL denuncia “excuses de mal pagador” per la situació econòmica de l’Ajuntament
Publicat per Redacció
S’oposen al Pla de Sanejament i lamenten que Junts i PSC “no es responsabilitzin de les seves accions”
Amb un comunicat a xarxes, que inclou un vídeo del regidor Jordi Casas, la CUP-Alternativa per Llagostera es mostra crítica amb la gestió econòmica del govern de Junts i PSC. El resultat pressupostari de 2023 es va tancar amb estalvi net negatiu i, per aquest fet, el municipi ha hagut d’aprovar un Pla de Sanejament Local fins 2027, amb el qual entra en tutela financera per part de la Generalitat.
El grup local considera que aquesta “fet inèdit posa Llagostera en una situació complicada tant per les inversions que el poble necessita (en què destaca la nova residència) com per al funcionament normal del municipi els propers anys”. En aquest sentit, destaquen que caldrà complir-lo per accedir a nous préstecs, que estableix unes previsions molt estrictes i conclouen que “és segur que tindrem retallades i continuarà l’augment de tributs i la reducció de bonificacions”.
Al ple, el govern va atribuir responsabilitats a l’anterior (d’ERC i CUP-ALL) per polítiques com la internalització d’alguns serveis municipals “sense estudis econòmics previs”. Davant d’això, la CUP-ALL defensa que Junts i PSC es van trobar amb una situació totalment sanejada, “amb més de 800.000 euros de romanent, un baix endeutament i tota la capacitat de maniobra” i que l’estalvi net negatiu (de 182.000 euros) “es podia haver evitat clarament”. Igualment, al vídeo, Casas hi mostra com a exemple l’estudi de la UdG previ a la internalització del servei de la neteja, que assegura que s’havia facilitat a tots els grups i que deixava clara “no només la viabilitat sinó la conveniència econòmica” de la decisió.
Podeu veure aquí el vídeo publicat pel grup municipal.
Ahir diumenge 13 d'octubre va tenir lloc l'activitat Bolets en Família dins de la programació de la 22a Fira del Bolet. A les 9:30 h al Parc de la Torre es va celebrar la trobada, seguida d'una excursió familiar pel Bosc de la Torre. En acabar, els participants van gaudir d'un esmorzar popular.
L'activitat va ser tot un èxit, amb una gran participació de famílies que van poder gaudir d'una jornada lúdica i educativa, descobrint diferents varietats de bolets de la zona i fomentant el contacte amb la natura.
Més de 10.000 persones passen per la 22a Fira del Bolet de Llagostera
Publicat per Marc Sureda
La inauguració de la Fira del Bolet ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Silvia Paneque.
Durant tot el dia de dissabte s’han dut a terme diverses activitats entre elles el tradicional mercat del bolet i de productes artesans ambientat al segle XIX, fins a tallers, degustacions, actuacions musicals i teatrals i com a novetat una actuació castellera a càrrec dels Minyons de Santa Cristina d'Aro i els Laietans de Santa Coloma de Gramenet.
Amb la Fira del Bolet s’ha donat també el tret de sortida a les jornades gastronòmiques del bolet. Un total de 9 restaurants del municipi ofereixen menús especials que posen en valor aquest producte de temporada. Els preus dels menús varien entre els 30 euros i els 75 euros, oferint una àmplia gamma de propostes culinàries per a tots els gustos i butxaques.
La Fira del Bolet està organitzada per l’Àrea de Llagostera Activa de l'Ajuntament, amb la col·laboració de bona part de les entitats del municipi, la Unió de Botiguers i l'Associació de Restaurants del municipi.
La Fira del Bolet de Llagostera és pionera a la zona i es recolza en la gran tradició boletaire arrelada durant segles en aquestes contrades entre els massissos de les Gavarres i l'Ardenya.
La Fira va néixer a Llagostera l'any 2003 amb la vocació d'instaurar-se com a fira anual per projectar el municipi i la comarca del Gironès cap a l'exterior.
Forquilla de plata pel Restaurant Ca la Maria
Publicat per Marc Sureda
La Gestrònica guanya el concurs d'aparadors
Publicat per Marc Sureda
El risotto de bolets d'Adrià Pico guanya el concurs de receptes boletaries
Publicat per Marc Sureda
Reforcen la connexió en bus entre Girona, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols per l'increment de viatgers a la línia
Publicat per Ariadna Reche / ACN
Una de les principals novetats és que el servei que connecta Llagostera i Girona començarà un quart d'hora abans del que és habitual, amb un primer servei a les 6:30 hores en comptes de les 6:45 com fins ara. Per donar resposta a l'hora punta dels matins, sortirà un autobús cada 15 minuts i a partir d'un quart de 9 aquesta freqüència passarà a ser de mitja hora. Entre les 6:30 i les 8:15 hores hi haurà 9 busos, sortint de Sant Feliu de Guíxols (un d'ells és directe) i de Llagostera que permetrà als seus usuaris arribar a Girona abans de les 9 del matí.
En sentit contrari, des de la capital del Gironès fins a la Costa Brava, s'afegeix un autobús que sortirà a les 6:30 hores, augmentant en 15 minuts una freqüència que després passarà a ser de mitja hora. El canvi principal arriba a la tarda, amb l'objectiu de facilitar el trasllat als seus domicilis dels estudiants i els treballadors. A les 15:30, 17:30 i 19:30 hores s'encadenaran tres busos de manera consecutiva amb una freqüència de només un quart d'hora per evitar que els serveis vagin plens i hi hagi gent que s'hagi d'esperar al següent vehicle.
La presentació d'aquestes millores s'ha dut a terme a l'Estació d'autobusos de Girona i ha comptat amb l'assistència de Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; Sergi Albrich, director dels Serveis Territorials del Departament a Girona; Albert Carenys, cap del Servei Territorial de Transports de Girona; Àlex Gilabert, director gerent de TEISA, i representants d'alguns dels municipis que formen part d'aquesta línia d'autobús.
"El transport públic de qualitat aporta equitat i oportunitats a les persones, millora les sinergies econòmiques i contribueix a descarbonitzar el medi ambient. I, per això, és una prioritat de legislatura i de país", ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque, durant la seva intervenció. I ha afegit: "Una de les demandes importants que hi ha al territori és que hem de ser capaços de coordinar la mobilitat des de la capital, Girona, cap a la resta de poblacions per tota aquella gent que es desplaça per treballar o estudiar". En aquesta línia, ha anunciat que se seguirà invertint per ampliar freqüències en aquelles línies que ho requereixin.
Per la seva banda, el director gerent de TEISA, Àlex Gilabert, ha explicat que "aquests reforços donen resposta a l'augment sostingut d'ús del transport públic des de setembre de 2022, quan es va reduir l'import dels abonaments i títols integrats en un 50%". "Avui en dia, les distàncies es mesuren en temps; de forma que, poder seguir augmentant l'oferta d'aquesta línia contribueix definitivament en el canvi modal en contra del cotxe", ha afirmat respecte a l'ampliació de freqüència en aquesta línia, i ha afegit que "el transport públic és una eina fonamental per donar oportunitat de residència en altres municipis de Girona, però amb la mateixa qualitat de mobilitat que en una ciutat".
Creixement de viatgers
La línia que connecta la ciutat de Girona amb Sant Feliu de Guíxols ha crescut en poc més de dues dècades, registrant un creixement de viatgers proper al 50%, malgrat haver passat durant aquest període de temps la crisi financera del 2008 i 2009 i també la pandèmia de la Covid-19 el 2020. Va començar amb 305.004 usuaris després del primer any i la projecció és que aquest 2024 es tanqui amb 650.000 viatgers, la xifra més alta que s'haurà registrat fins ara. Els darrers anys s'ha produït un creixement accentuat malgrat que el nombre d'expedicions és el mateix des de l'últim increment, fet el 2019.
L'octubre del 2006, es va millorar el servei quan es va augmentar el pla de serveis de l'ATM Àrea de Girona entre les poblacions de Girona i Llagostera, el que es va traduir en un nombre de viatgers a finals d'aquell any de 405.360. Dos anys més tard, el mes de setembre del 2008, s'afegien busos directes entre Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Girona (3 en cada sentit) i la xifra continuava augmentant fins als 459.436 usuaris. El 2009, amb la integració tarifària a l'àrea de Girona, es va arribar a les 435.775 persones i una dècada després, amb el reforç de la línia que es va fer el 2019, els usuaris a finals d'any eren 471.807. Superada la pandèmia, el 2023 es va tancar amb 564.810 viatgers, un 17% més respecte al 2019 tot i mantenir la mateixa oferta. I les xifres actuals continuen a l'alça.
