L'ull de pollL'ull de poll
Així començava la carta al director, signada per “Un vecino” al número 1 de la desapareguda revista Lacustaria, editada per l’Agrupación Filatélica y Numismática Llagosterense, l’octubre de l’any 1961.
La carta segueix dient que “Hace tiempo se colocaron unos letretros en las calles Generalísimo y San Feliu, con indicación de Zona Escolar” i acaba exclamant “¡No podria la Autoridad reprimir este abuso!”
57 anys després, el carnet per punts, les emprenyadores bandes rugoses, les voreres amples i calçades estretes, l’enduriment de les sancions i el radar mòbil que la Policia Local de Llagostera ha començat a utilitzar a les entrades i sortides del poble no semblen preocupar als fitipaldis que, lluny d’emular a Carlos Sainz, es comporten com a verdaders cavalls desbocats.
Caldria domar i reprimir les passions salvatges d’aquests animals abans que algú prengui mal.
Vagi per davant que tinc simpatia i sintonia amb les accions reivindicatives dels Comitès de Defensa de la República i en especial per a totes aquelles mobilitzacions encaminades a treure de les urpes ronyoses de l’estat i la injustícia espanyola, als presos polítics catalans. Dit això, començo a preocupar-me per l’escampadissa de tires de plàstic de color groc que acaben als marges de les nostres carreteres amb el corresponent impacte mediambiental que això suposa. Desconec el tipus de plàstic i la composició dels utilitzats durant els darrers mesos en la confecció dels reivindicatius llaços grocs, però en el millor dels casos trigaran més de 100 anys en descompondre’s. Espero que tots plegats no haguem d’esperar tants anys per poder viure en un país normal.
En un poble com Llagostera, on hi ha tanta gent que fa teatre es impossible trobar gent que vulgui fer pastorets? O es que la junta del Casal no els vol fer?
Tradicionalment el dia 26 de desembre es feia la primera representació, però ja es va començar canviant el dia i fent-ho un dia menys i la mort estava anunciada. Una pena, ja que és una obra on hi cap tothom. Des de gent gran fins a un recent nascut, el nen Jesús. El problema es que no hi ha cap director?? De debò? Doncs no, per que jo mateix els volia dirigir, es més els havia de dirigir. El problema es que des de el mateix dia que des de la comissió de teatre es va decidir que fos jo qui els dirigís. El president, el meu pare, em va insistir fins que vaig plegar que tindria problemes amb la junta. No calia posar en problemes al meu propi pare, i menys si ell era el president. El que va fer que renunciés. Des de dintre la junta crec que no m’hi volen. Però serà per directors de teatre, el que també s’han de posar facilitats i no es fa. Es una pena per que el teatre hi es. Els decorats i vestuari també. Els actors també... i les ganes??
Jo diria que no. Seria bonic que es tornessin a representar, que hi pensi qui hi hagi de pensar.
Fa anys s’havia representat la Passió i ja es va perdre. Farem el mateix amb els Pastorets?
Bon Any a tothom.
Francesc Pujadas Jr.
