ELPOLLTV

Els Amics del teatre de Llagostera presenten "Entre la música i la paraula". Un recital de poesia amb música amb la col·laboració de Josep Maria Codina, Eduard Comas i els músics Jaume Olivé, Júlia Olivé i Artur Comas. Serà dissabte, 27 d'abril, a les 12h, al Petit Casino.

Els alumnes del taller de veu, amb l’acompanyament musical dels professors de l’Escola de Música de Llagostera, oferiran el proper diumenge 28 d’abril, a les 19h, el concert Monteverdi & Co. Tindrà lloc al Petit Casino. No us ho perdeu!

Llagostera ha viscut un dels millors Sants Jordis que es recorden. Ja al matí a primera hora la plaça Catalunya i el Teatre Casino Llagosterenc s’ha omplert d’activitats, tallers i espectacles adreçats als alumnes dels centres educatius del municipi. Durant tot el dia s’han pogut comprar roses i llibres i gaudir d’un ambient festiu. Enguany, tot i les temperatures més baixes per l’època, la meteorologia ha permès celebrar totes les activitats. A la tarda s’han donat a conèixer els guanyadors del XXIX Concurs Literari Sant Jordi (categories infantils), del XXIII Concurs de punts de llibre i de l’Endevina’l, impulsat pel Consorci de Normalització Lingüística amb la col·laboració de la Unió de Botiguers. Podeu consultar els guanyadors i veure els treballs premiats a www.llagostera.cat.

Els autors locals, Enric Ramionet i Josep M. Codina han estat signant els seus llibres.

“Conflicte, viòlencia, justícia. Llagostera del segle XV” és el títol del llibre de Lluís Sales Favà, guanyador de la IX Beca Esteve Fa que l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llagostera convoca amb l’objectiu de promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric del municipi i el seu entorn.

La presentació ha tingut lloc aquest dissabte al vespre a càrrec de l’historiador Elvis Mallorquí i de l’autor acompanyats per l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, a la sala Can Roure.

El llibre pren el conflicte i la violència com a objectes d'estudi. A partir de documentació produïda a la vila de Llagostera, l'autor descriu les causes, els actors implicats i les formes de resolució de les disputes que van tenir lloc al municipi a les darreries del segle XV.

El llibre s'interessa per la forma en què el llinatge nobiliari dels Cruïlles assumí el domini de Llagostera. L'estudi també aborda les condicions de vida de la comunitat d’aquella època i les diferències socials, que en alguns casos eren motiu de conflictivitat.

Al llarg de l'obra es posa en valor l'autonomia dels individus a l'hora de recórrer a les institucions de justícia i escollir la millor estratègia; com a denunciants, com a denunciats, i fins i tot com a testimonis.

Lluís Sales i Favà (Barcelona, 1982) és Doctor en Història per la Universitat de Girona. Actualment és borsari post doctoral a l’Instituto de Estudos Medievais de la Universidade Nova de Lisboa. Anteriorment havia estat investigador associat al King's College de Londres. L’autor s'ha especialitzat en l’estudi del crèdit privat i la morositat en contextos rurals durant la Baixa Edat Mitjana. Així, ha treballat amb documentació inèdita emanada de les corts jurisdiccionals locals d’àmbit civil per descriure els mecanismes a través dels quals es perseguien els impagaments. En diferents publicacions ha destacat la capacitat de la pagesia servil catalana per involucrar-se en accions a la cort en defensa dels seus propis interessos econòmics. S’ha interessat també per altres esferes de les formes i nivells de vida dels pagesos, especialment per la ramaderia comercial i la compravenda de productes manufacturats a les viles-mercat del nord-est català. Darrerament ha publicat l’edició i comentari d’una valuosa font fiscal – el fogatjament de 1496 – corresponent a la ciutat de Barcelona (La ciutat de Barcelona segons el fogatjament de 1496, Museu d'Història de Barcelona, Barcelona, 2021). La Beca Esteve Fa es va crear l’any 1997 i es va dedicar al llagosterenc Esteve Fa Tolsanas. Té per objectiu la promoció de la recerca en els camps de les humanitats i de les ciències socials en l’àmbit de Llagostera. La convoca bianualment l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Llagostera, a través de l’Arxiu Municipal.

Els treballs guanyadors es publiquen a la Col·lecció Beca Esteve Fa Tolsanas.

Esteve Fa Tolsanas va néixer a Llançà el 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de març de 1997. Va ser un home inquiet, autodidacta, amb un gran coneixement de l’entorn i amb una gran capacitat d’encomanar el seu entusiasme per tot el que es referia a Llagostera. Això el va portar a establir contacte amb molta gent, des d’estudiants a professors universitaris i erudits locals.

A l’Esteve Fa se li reconeix la tasca realitzada per a la recuperació i difusió del patrimoni, va ser un autèntic instigador cultural, gràcies al seu mestratge molts llagosterencs varen prendre consciència de la importància del patrimoni cultural i de la necessitat de protegir-lo.

Alfred Barrau i Güil, amb l’obra Epíleg és el guanyador del XXIX Concurs Literari Sant Jordi de Llagostera. L’acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquest divendres a la Biblioteca Julià Cutiller. A la categoria d’adults s’hi ha presentat un total de 25 treballs.

L’alcalde Narcís Llinàs ha estat l’encarregat de lliurar el premi dotat amb 600 euros. Pel que fa a la categoria juvenil les guanyadores han estat les llagosterenques Queralt Sevilla Badosa amb l’obra Ja he begut oli i Bruna Raluy Vila, amb l’obra La discussió. La categoria C, ha quedat deserta. Les guanyadores han rebut un val per valor de 150 euros per comprar llibres a la Llibreria Sureda. El regidor de Cultura, Adrià Gunó, ha lliurat els premis. L’acte ha finalitzat amb l’espectacle Llibràlegs V, dirigit per Jordi Casanovas amb la interpretació de Mercè Pons i Meritxell Yanes.

L'Ajuntament de Llagostera ha inaugurat aquest dissabte al migdia el nou espai dedicat al dol perinatal al Cementiri Municipal.

La regidora Pilar Aliu ha expressat el seu agraïment a tots aquells que han contribuït a fer possible aquest espai, entre ells els tècnics de l’Ajuntament, la Brigada Municipal i els alumnes de l'Escola d'Art Pere Mayol i del Programa de Formació i Inserció de Jardineria. Aquest espai ofereix un lloc físic de recolliment i record per a les famílies que han viscut la pèrdua d'un nadó durant l'embaràs o en els primers dies després del naixement.

La regidora Aliu també ha compartit algunes reflexions per transformar la percepció social sobre el dol perinatal. Ha destacat la importància de fer visible aquest tipus de pèrdues, oferint suport i acompanyament a les famílies en aquesta experiència difícil.

La idea de l’espai ha variat del projecte inicial que preveia una font en forma de ventre i un mosaic, on els ocells, fets per alumnes de 4 a 12 anys de l'Escola d'Art Pere Mayol) volen per recollir les llavors que cauen del cel. Es tracta d’una al·legoria a la vida, a recollir les llavors i fer-les volar alt, perquè siguin on siguin, germinin plenes de l’amor de qui les ha engendrat. Els ocells i les llavors representen la vida, la vida d’aquests nadons que no han pogut ser però que estan presents en el sí de les seves famílies. La font ha estat substituïda per un mosaic que s’ha adaptat perquè tingui el mateix significat.

Per enriquir la simbologia del monument s’ha col·locat una placa on hi consta una citació d’un poema de Joan Margarit que diu així: Estimar és un lloc. Perdura en el més profund: és d’on venim. I també el lloc on queda la vida.” Precisament, el poeta Joan Margarit va patir la pèrdua de dues filles, motiu pel qual s’han escollit aquestes paraules.

Durant la inauguració s’ha fet una lectura conjunta, per part de tots els partits amb represenració municipal, del manifest “Trencar el silenci” que les associacions i grups de suport al dol gestacional, perinatal i neonatal de Catalunya i Espanya van publicar el dia 15 d’octubre de 2020 amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Mort Gestacional i Perinatal. Gairebé un any després de la publicació d’aquest manifest, concretament el dia 21 de setembre de 2021, es va promulgar la Llei d’Acompanyament Integral de les Persones en Dol Gestacional, coneguda com a “Llei Dominga”, la qual estableix accions concretes de contenció, empara i respecte d’atenció a la salut per a la dona i les famílies que viuen la pèrdua d’un fill en període gestacional o perinatal.

L’acte ha finalitzat amb la lectura d’un fragment del llibre “Maternitat invisible”, de la psicòloga, psicoterapeuta i escriptora Elisenda Pascual Martí i amb una ofrena floral al nou espai.

Llagostera ha commemorat aquest diumenge el dia de la II República amb un emotiu homenatge a tots els llagosterencs executats per la repressió franquista i als camps d’exterimini nazis.

L’acte, organitzat per l’Associació per a la recuperació històrica de Llagostera, ha tingut lloc al cementiri municipal on s’han fet diversos parlaments i una ofrena floral.

Llagostera ha celebrat aquest diumenge la primera edició del Festival d’aprenentatges, Enforma’t. Es tracta d’una iniciativa, promoguda pel servei d’Educació de l’Ajuntament, que neix en el marc del projecte Educació 360, que aposta per l’educació a temps complet. El festival té per objectiu consolidar la xarxa d’agents educatius, donar a conèixer les activitats i propostes educatives que ofereixen les entitats, les empreses privades i el mateix Ajuntament –tant per a infants, com per a joves i adults– i identificar les competències transversals que es treballen amb cadascuna d’aquestes situacions d’aprenentatge, les quals són bàsiques per al desenvolupament integral de qualsevol persona.

La Biblioteca Julià Cutiller ha quedat petita durant la presentació de la novel·la «Crims a Reremur» del llagosterenc, Enric Ramionet.

La presentació ha anat a càrrec de Josep Maria Codina.

Els crims perpetrats rere el mur, s'esdevenen en tres moments històrics diferents. De la repressió de la postguerra a l'actualitat, passant per la tèrbola atmosfera de finals dels cinquanta, on convivien els deliris nacionalcatòlics de les Santes Missions franquistes amb la Bodega Ramiro, una taverna oberta a totes les desinhibicions del turisme. Crims a Reremur és una vibrant reivindicació de la memòria històrica a ritme de novel·la negra editada per Edicions Cal·lígraf que trobareu a la venda a la Llibreria Sureda.

Un any més, l’ajuntament de Llagostera ha obtingut el segell Infoparticipa impulsat pel Grup d'Investigació ComSET (Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un 96,15% de compliment dels 52 indicadors.

Tot i mantenir els 52 indicadors, enguany els avaluadors han establert nous criteris entre ells la publicació íntegre dels decrets d’alcaldia amb la corresponent anonimització de les dades de caràcter personal. Aquest fet ha fet baixar la puntuació i perdre el 100% de compliment als 4 únics ajuntaments de les comarques gironines que fins ara complien amb el 100%, entre ells Llagostera. El Segell InfoParticipa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local és una certificació que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir de les avaluacions anuals dels webs i dels portals de transparència dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya.

L'acte d'entrega dels guardons va tenir lloc ahir a la tarda, a la sala d'actes del Rectorat de la UAB. Va recollir el guardó el regidor de Comunicació, Adrià Guinó.