ELPOLLTV

La còmica i actriu llagosterenca Ana Dramas fa un nou pas en la seva trajectòria professional i s’incorpora a l’univers de l’SX3 amb la tercera temporada del programa Influenx3r, dedicat als creadors de contingut en català.

Dramas ja compta amb una trajectòria destacada dins l’àmbit de l’humor i la imitació. Anteriorment va ser finalista del concurs estatal Inimitables España 2023 i també ha participat com a imitadora al programa Versió RAC1, presentat per Toni Clapés i guardonat amb el Premi Ondas.

Amb aquesta nova incorporació, la llagosterenca passa a formar part del jurat del programa, consolidant així la seva presència en el panorama audiovisual català.

L’estrena de la tercera temporada d’Influenx3r arribarà aquest divendres 22 de maig a la tarda, amb la publicació dels cinc primers episodis a la plataforma 3Cat, dins del canal SX3. Posteriorment, aquests capítols també s’emetran per televisió el cap de setmana del 23 i 24 de maig, al voltant de les 19.20 h.

Els episodis s’aniran publicant progressivament durant els caps de setmana següents, i el 5 de juny es podran veure els cinc últims capítols a la plataforma, mantenint-se també la seva emissió televisiva segons la programació habitual.

Amb aquest nou repte, Ana Dramas continua consolidant-se com una de les veus emergents de l’humor i l’entreteniment en català.

Una quarantena de persones han participat aquest diumenge al matí a la jornada Pedra Sobre Altra. El sepulcre megalític més emblemàtic de Cadiretes, una activitat inclosa dins la programació commemorativa en memòria d’Esteve Fa, amb motiu de la X Beca Esteve Fa.

La jornada ha començat amb una visita guiada i comentada als peus del paradolmen, conduïda pels arqueòlegs Xavier Niell i Josep Tarrús, que han explicat les característiques i la importància d’aquest sepulcre megalític, considerat un dels més emblemàtics del massís de Cadiretes.

El jaciment de Pedra sobre Altra va ser identificat per Esteve Fa, qui va impulsar una primera neteja i excavació durant els anys 1977 i 1978 amb la col·laboració de Joan Pinsach, Josep M. Romo i Lluís Torres. L’any 1979 el jaciment va ser excavat oficialment per Lluís Esteva i Cruañas, Josep Tarrús i el mateix Esteve Fa.

Posteriorment, l’activitat s’ha traslladat al Santuari de Sant Grau, on s’ha celebrat una taula rodona dedicada a aprofundir en la descoberta, excavació i valor patrimonial del monument.

En l’obertura de la taula rodona, Lluís Torres, que ha participat com a moderador, ha fet un petit esbós de la figura d’Esteve Fa, destacant la seva vinculació amb el territori, la seva tasca de divulgació i la importància de la seva aportació en la identificació i estudi del patrimoni megalític de Cadiretes. 

Tot seguit, Joan Pinsach ha compartit la seva experiència personal al costat d’Esteve Fa i els records de les primeres intervencions realitzades al jaciment com a voluntari participant en els treballs arqueològics.

Per la seva banda, Josep Tarrús, codirector de les excavacions i arqueòleg conservador jubilat del Museu Arqueològic de Banyoles, ha contextualitzat cronològicament la intervenció arqueològica realitzada a Pedra sobre Altra i ha explicat quin era el procediment d’autorització de les excavacions en aquell moment, la metodologia emprada i el paper fonamental que tenien els delegats locals i els voluntaris en aquest tipus d’actuacions. També ha detallat el cas concret de Pedra sobre Altra i els motius pels quals va acabar assumint la direcció arqueològica de l’excavació.

Xavier Niell ha aportat una visió més científica i teòrica del jaciment i del fenomen megalític a Cadiretes, i ha exposat les actuacions de recerca, estudi i posada en valor que s’han dut a terme i que actualment s’estan desenvolupant en altres monuments megalítics del massís.

La jornada també ha comptat amb la participació de Quim Gubau i Maria Piferrer membres del Consorci de les Gavarres. Gubau ha explicat l’estat actual del projecte d’integració del massís de l’Ardenya-Cadiretes dins el Consorci de les Gavarres per a la gestió conjunta d’aquests dos espais naturals, mentre que Piferrer ha presentat diferents actuacions de recerca, conservació i difusió del patrimoni desenvolupades a les Gavarres i com aquest model de treball es podria exportar també a Cadiretes.

La jornada ha finalitzat amb un torn obert de precs i preguntes entre els assistents.

Una jornada que ha volgut reivindicar la importància del patrimoni megalític de Cadiretes i, alhora, homenatjant la figura d’Esteve Fa i totes les persones que han contribuït al coneixement i preservació d’aquest llegat patrimonial.

Llagostera ha homenatjat aquest dimarts a les llevadores en un acte institucional celebrat coincidint amb el Dia Internacional de les Llevadores.

La commemoració, organitzada des de Can Caciques, va reunir veïns i veïnes, professionals sanitàries i representants polítics locals.

L’acte, va servir per posar en valor la tasca de les llevadores com a figures essencials en l’acompanyament a la vida, la cura i el suport a les dones i les famílies.

La benvinguda i el parlament institucional van anar a càrrec de l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, que va destacar la importància històrica i humana d’aquest ofici i va remarcar la voluntat del municipi de preservar la memòria de les dones que van exercir aquesta professió. Durant la seva intervenció, també es va anunciar oficialment el canvi de nom de l’antic carrer de Canalejas, que passarà a dir-se carrer de les llevadores.

Tot seguit va intervenir el regidor a l’oposició Dani Daunis, en representació d’ERC, partit impulsor de la iniciativa mitjançant la presentació d’una moció que va ser aprovada per unanimitat. Daunis també va voler reconèixer la gran tasca de les llevadores que ha tingut el municipi, fent esment de cadascuna d’elles.

Un dels moments més simbòlics de la jornada va ser la descoberta del tòtem commemoratiu dedicat a les llevadores, instal·lat com a espai permanent de memòria i homenatge, i que incorpora un text dedicat a la seva figura i el poema Maternitat(s), de Joana Abrines.

La llevadora llagosterenca Marta Sagué va ser l’encarregada de llegir el text del tòtem, mentre que la també llevadora Carla Morral va recitar el poema de Joana Abrines.

Posteriorment, les mateixes llevadores, van compartir reflexions, vivències i records sobre la professió i la seva evolució al llarg dels anys. Les intervencions van posar de manifest la dimensió humana i simbòlica de la seva feina i l’orgull que els havia suposat rebre aquest homenatge institucional.

La cloenda institucional va anar a càrrec de Marta Figueras, vocal de llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona, que va posar en valor el paper actual de les llevadores i la necessitat de continuar reivindicant una atenció propera, humana i respectuosa.

L’acte es va tancar amb la performance poètica Amb tu, interpretada per Paula Guzzo, que va combinar cos, moviment i paraula en una peça inspirada en la maternitat i el naixement.

Aquest homenatge ha estat el primer dels actes impulsats des de Can Caciques dedicats a recuperar i divulgar la memòria de les figures sanitàries de Llagostera. La propera activitat serà l’exposició Lletra de metge, prevista per al 18 de setembre a les Sales de Can Roure.

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ">

• La novena edició del festival oferirà aquest dissabte vuit hores de música amb entrada gratuïta al Parc de l’Estació de Llagostera

• La jornada serà el colofó a un mes i mig de programació en el qual hi ha hagut una vintena d’activitats per a tots els públics a diferents espais del municipi

Espurnes encara ja el seu colofó final i aquest dissabte a partir de les 18:30 h viurà vuit hores de festival al Parc de l’Estació de Llagostera amb sis artistes, dos escenaris, activitats per als més petits i una àmplia oferta gastronòmica, tot amb entrada gratuïta. Després d’un mes i mig d’activitat arreu del municipi, la novena edició del projecte posarà el punt i final amb un festival que portarà Remei de Ca la Fresca, Joan Garriga, Alosa, Derbi Junior, Olga Zoet i Ypnosi. 

En un entorn especialment pensat per acollir tota mena de públic i per gaudir de la música amb calma, sense presses ni aglomeracions, l’Espurnes posarà a la palestra la nova escena de la música en català, amb un cartell potent i atractiu i artistes que estan liderant el nou panorama. 

Remei de Ca la Fresca, un dels grups revelació de 2025 i recentment guardonats amb el Premi Enderrock a Millor disc de l’any; Derbi Junior, que estan creixent amb força després del seu disc debut “El vi que alimenta”, i Ypnosi, autodenominats com el desfibril·lador de la cultura catalana, representen la nova escena rock que està creixent amb força a casa nostra i que arribarà per la porta gran a l’Espurnes.

Compartiran cartell amb Joan Garriga, figura clau per entendre l’evolució de la música popular del segle XXI feta a Catalunya; Alosa, que també s’ha convertit en una de les revelacions de l’any i acaba de publicar “El primer cant del matí”, i Olga Zoet, que combina una fusió de sonoritats on els elements acústics, el pop i l’electrònica en són els protagonistes.

Tot plegat arriba després d’un mes i mig d’activitats que han fet de la novena edició la més gran i ambiciosa proposada mai per l’Espurnes. Sota el lema “Comunitat. Consciència. Cultura”, el projecte vol crear des de la col·lectivitat, amb la Comunitat Espurnes com a motor principal, i, en col·labració amb una trentena d’entitats i organitzacions locals, ha programat una vintena d’activitats al municipi.

Des del 22 de març, Espurnes ha viscut una desena de concerts als diferents bars i restaurants de Llagostera, dues jornades per al públic infantil i juvenil en un Espurnes Jove que doblava l’aposta de l’any anterior, dues jornades a les escoles amb la iniciativa Patis Artístics, una actuació a la residència Josep Baulida i activitats vinculades a diferents esdeveniments municipals com Poemes del Món, la Caminada per camins i corriols o el grup de trobada Dones S(àvies).

El Museu d’Escultura Contemporània Can Mario acollirà els dies 2 i 3 de maig l’acció performativa Compàs III, una proposta que combina arts visuals i dansa dins la programació del festival Flors i Violes.

La peça és una creació de l’artista visual Laura Bergillos en col·laboració amb la ballarina Maria Quero, i forma part d’una investigació artística que explora la relació entre cos, matèria, ritme, recorregut i temps a través del moviment. Compàs III és una instal·lació performativa creada específicament pel museu que concep l’espai expositiu com un territori viu, transitable i transformable.

Durant l’activació en directe, la ballarina desplega i tensiona els materials amb els quals formarà la instal·lació dins l’arquitectura, generant un nou diàleg amb les peces que formen part de la col·lecció i l’espai expositiu, convertint el recorregut en ritme i el ritme en dansa. El resultat és una instal·lació que es construeix davant del públic i que posteriorment queda exposada com a rastre visible del moviment, un paisatge visual i coreogràfic que oscil·la entre repetició, transformació i creació contínua.

La proposta es desenvolupa a partir de tres ritmes independents que generen tres recorreguts dins del museu i que conflueixen en un gest final: l’acció de trenar. Inspirant-se en el concepte musical d’ostinato —basat en la repetició persistent amb variacions— els moviments repetitius creen un patró que evoluciona progressivament fins a formar un compàs compartit, un temps comú on cos, matèria i espai entren en sincronia. La proposta posa en moviment, per primera vegada, l’obra Compàs de Laura Bergillos gràcies a la intervenció performativa de Maria Quero, que actua com a motor de la peça i activa l’espai a través del cos.

La campanya d’enguany està dedicada a l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, figura destacada de la cultura catalana contemporània

El Correllengua celebrarà enguany una nova edició amb activitats arreu dels territoris de parla catalana, en el marc d’aquesta iniciativa impulsada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), que aquest 2026 arriba als trenta anys. La campanya d’enguany estarà dedicada a l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, una de les figures destacades de la cultura catalana contemporània.

Una de les principals novetats serà el Correllengua Agermanat 2026, que tindrà lloc del 19 d’abril al 5 de maig i que unirà diferents territoris catalanoparlants amb una cursa de relleus simbòlica amb la flama del Correllengua com a eix central. La flama es passarà de mà en mà, corrent o en bicicleta, en un recorregut que travessarà diversos punts del domini lingüístic català i que enguany arribarà per primer cop a la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.

De Prada fins a l’Alguer 

El recorregut començarà a Prada i es bifurcarà en dues direccions, una cap als Pirineus i l’interior i una altra cap a Perpinyà, passant per Girona i Barcelona. Les dues rutes es trobaran a Tarragona, des d’on la flama continuarà cap a les Terres de l’Ebre, el País Valencià, les Illes Balears i finalment l’Alguer, on acabarà el recorregut.

Segons ha explicat la portaveu del Correllengua Agermanat a Catalunya, Anna Roselló, cada municipi decidirà com organitzar els actes quan la flama hi arribi, amb lectures del manifest, activitats culturals i esdeveniments populars adaptats a cada territori. La iniciativa vol reforçar el caràcter compartit de la llengua catalana i fomentar la participació ciutadana arreu del país.

En paral·lel, la CAL està ultimant els preparatius de la campanya d’aquest any, que inclourà la presentació de la imatge gràfica del Correllengua 2026, obra de la dissenyadora Maria Josep Forcadell, així com la publicació del manifest, que enguany ha estat escrit pel periodista Antoni Bassas i que es llegirà en els actes que s’organitzin arreu del territori.

El Correllengua és una iniciativa festiva i reivindicativa que des del 1996 promou l’ús social del català mitjançant activitats culturals, populars i participatives organitzades arreu del territori, amb la voluntat de mantenir viva la llengua i reforçar els vincles entre els diferents territoris de parla catalana.

L’Àrea de Cultura i Festes de ’Ajuntament de Llagostera ha obert el període de presentació de propostes per al disseny del cartell de la Festa Major de 2026, una imatge que esdevindrà l’element gràfic representatiu de la celebració d’enguany.

Cada participant pot presentar un màxim de tres obres inèdites i originals. La temàtica del disseny serà la Festa Major i haurà de contenir obligatòriament el text “Festa Major de Llagostera, del 22 al 26 de maig de 2026”, i la imatge de l’escut de l’Ajuntament de Llagostera.  No s’admetran obres creades amb Intel·ligència Artificial.

L’obra escollida representarà la Festa Major de Llagostera 2026 i l’autor/a rebrà uns vals per valor de 750 euros de l’Associació RESCOM Llagostera per bescanviar-los als establiments adherits. 

Les propostes es poden enviar fins al 7 d’abril a les 12 h al correu electrònic Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . 

Més informació aquí.

La recerca crea un “mapa en 4D” de com es formen els embrions i ajuda a entendre com es construeixen els òrgans des de les primeres cèl·lules

La investigadora Mireia Codina Tobias, originària de Llagostera (Gironès), és una de les autores d’un article científic publicat a la prestigiosa revista internacional Science, una de les publicacions més influents del món en l’àmbit de la recerca.

L’estudi, elaborat per un equip internacional de científics, presenta una nova manera d’observar com es forma un embrió des de les seves primeres fases. Concretament, els investigadors han creat un atles molt detallat que mostra com s’activen centenars de gens i com es mouen les cèl·lules mentre es desenvolupa un organisme.

Per fer-ho, els científics han utilitzat una tecnologia d’imatge innovadora que permet visualitzar l’activitat de gairebé 500 gens al mateix temps dins d’un embrió complet, amb una precisió molt alta, fins i tot dins de les mateixes cèl·lules. Aquesta tècnica s’ha aplicat en embrions de peix zebra, un model molt utilitzat en biologia perquè el seu desenvolupament és similar al d’altres vertebrats, inclosos els humans.

Gràcies a aquesta metodologia, l’equip ha pogut crear una mena de “mapa en quatre dimensions” del desenvolupament embrionari: les tres dimensions de l’espai i la quarta dimensió del temps. Això permet observar com les cèl·lules canvien, es desplacen i s’especialitzen per formar teixits i òrgans com els músculs o el sistema nerviós. 

Segons els investigadors, aquest atles ajudarà a entendre millor com es construeix un organisme a partir d’un petit grup de cèl·lules, una de les grans preguntes de la biologia. El coneixement obtingut també pot ser útil en el futur per estudiar malalties del desenvolupament o avançar en camps com la medicina regenerativa.

A més de la investigadora de Llagostera, l’article també compta amb la participació de la científica Mariona Colomer Rosell, originària de Torelló (Osona), fet que posa de manifest la presència de talent investigador català en projectes científics de primer nivell internacional.

La publicació en Science representa un reconeixement molt destacat dins del món acadèmic, ja que aquesta revista és considerada una de les més prestigioses del panorama científic mundial.

La Biblioteca Julià Cutiller de Llagostera ha estat l’escenari de la presentació del número 48 de la revista Gavarres, que dedica el seu dossier central als contractes de masoveria, un model d’explotació agrària que va jugar un paper clau des del segle XVI amb l’aparició d’una classe pagesa benestant, però que avui tendeix a desaparèixer.

El monogràfic, de 57 pàgines, recull l’experiència de propietaris i masovers i dona veu a persones que encara exerceixen o van exercir aquesta tasca fins als anys 60 i 70, quan les condicions de vida i les circumstàncies econòmiques del sector agrari i forestal van començar a transformar-se. 

A l’acte hi van participar la família Olivé i Bayó, de Ca l’Ocell, els llagosterencs Josep Xirgu i Miquel Llinàs, els col·laboradors de la revista Joan Pinsach, Enric Ramionet i Joan Ventura, i el director de Gavarres, Josep Pastells.

El Restaurant Can Pep inaugura demà divendres 6 de febrer la seva reobertura amb un acte obert al públic, de 18 h a 22 h. amb pica-pica i beguda.

Un cop obert, el restaurant oferirà carta estable i menús diaris, amb propostes de cuina catalana com amanides, canelons i croquetes casolanes, arrossos i fideuà, peixos a la brasa o al forn, carns a la brasa, menú infantil i postres casolanes.

Reserves i informació: 664 55 07 04 · 972 053 528

Horaris:
Dilluns, dimarts, dimecres i divendres
Dinars de 13 h a 15.30 h
Sopars de 20 h a 22.30 h
Dijous: TANCAT
Caps de setmana: de 8 h a 23 h

Instagram: @canpep26
Esteu tots convidats!